Camí de pubillatge

Sota aquest epígraf rebíem mensualment un butlletí de la Comissió Organitzadora del Pubillatge palamosí. A través d'ell érem informats d'aquest avançar cap al moment de la proclamació. Així el passat octubre se'ns feia coneixedors del logotip d'aquesta P, que ha esdevingut tot un símbol, on el cercle i el semicercle s'hi fan palesos. El seu creador, Nyaki Xarnach, deia del cercle que representava: ... La rotllana, la sardana, el moviment, el nucli, la ciutat. Pel que fa al semicercle, el pal de la P: ... La badia, el mar, el braç enlaire... Jo, en un altre vessant, afegiria que en certa manera aquest darrer representa el contrapàs, i la primera, com molt bé deia l'autor, la sardana, que acompanyades també del ballet i la corranda, formaven el contingut de les conegudes balles que eren l'esbarjo a la sortida de missa major de la gent del poble, a les places especialment empordaneses, als segles XVII i XVIII. El logotip complert vol dir la P, de Palamós i de Pubilla, que representa el títol de Maritíssima en la Sardana, que ostenten totes les ciutats que gaudeixen d'aquesta designació, que a més, tenen una sardana que els serveix d'himne, signada per un autor del prestigi de Ricard Viladesau i Caner. Fou escollit aquest nom, tota una garantia, i així fou.

Dues mil ampolles de cava fent referència en etiquetes i placa al fet, amb la P esmentada, que han fet les delícies del col·leccionistes , vista la fruïció amb què són buscades.
La designació dels qui havien d'ésser Sardanistes d'Honor, Maria Gràcia Artigas i Ramon Serra, es va fer el 4 d'abril al Passeig del mar, acte al qual personalment vaig representar al president de l'Obra del Ballet Popular. El dia 10, al Pavelló d'Esports Vedruna, va fer-se la presentació del doble CD enregistrat per la cobla Montgrins, i del qual ens n'oferiren un important tast en directe. La majoria d'autors de les sardanes fetes per aital ocasió i que figuren al CD hi foren presents, però permeteu-me faci referència a la sardana del jove Joan Bosacoma que, per la seva edat i tractar-se de la primera obra que escriu, pot augurar-se futurs èxits. I també per recordar que és el nét d'Artur Bosacoma, capdanser de la Costa Brava, de Palamós, aquella colla que va fer el primer premi al concurs de les Fires de Girona de 1941, el primer dels concursos celebrats després de la Guerra Civil.

Ja som ciutat Pubilla! S'exclamava des del butlletí esmentat en el número 8, corresponent al mes de maig. Com s'havia arribat al final? Doncs recollint la torxa de la Flama de la Sardana que, a mans dels Sardanistes d'Honor de Ripoll, ens arribava des del bressol de Catalunya, des de la mítica ombra del Monestir creat per l'abat Oliva. El traspàs es feia a un punt emblemàtic: al poblat ibèric del Castell. La flama feia un salt enrera en la història, ben bé del segle Xè d.C. al Vè a.C. La cobla interpretava fragments de música: "Tirant lo Blanc" de Joan Lluís Moraleda, "Mar de Palamós", de Xicu Mas Ros; els seus sons, el marc que els embolcallava, el respecte amb què tot plegat era seguit... S'endinsaren tant en el meu esperit que difícilment podré oblidar l'impressionant magnitud d'aquell moment tan senzill. Sentir damunt teu el pes del teu país, en un moment que considero històric per Palamós.
Cal conèixer el paisatge d'aquesta part del municipi per entendre amb tot esplendor el que acabo d'explicar. Vaig venir per primera vegada a Palamós l'any 1959. En arribar a la Fosca, des d'un dels molts miradors, em fou donat veure Sant Esteve, les restes més antigues del que avui és la població. Més enllà s'hi troben vàries cales: Pallarida, s'Alguer i Platja Castell i, tancant aquesta, l'agulla o punta d'uns vuitanta metres d'alçada on es troba l'esmentat poblat ibèric que segons documentació consultada fou el pintor Sert el primer que va fer-hi excavacions. Tot plegat dins la finca del Mas Juny, que en aquella època era de la seva propietat. Pins, alzines sureres, ginestes...; verd, blau, groc... Una simfonia de colors. Així ho he vist al llarg d'aquests quaranta-sis anys, mentre hi pintava. Simfonia semblant a la que pogué albirar Josep Pla, que ens parlava del blau del mar i el groc dels rostolls, més enllà del verd dels canyars, quan ens descrivia la seva visió bucòlica de la Fosca.

Ja sintetitzant la part central dels actes, destaca la Proclamació, amb periple de la torxa a l'entorn de la vila. Monument del pubillatge, original, únic, tal com el publica la revista "Som" en portada el passat mes de maig i el va dissenyar Nyaki Xarnach. Missatge, breu però concret d'Antoni Ros Marbà. Lliçó Magistral a càrrec de Gerard Prohías, on la "melangé" de coneixements, humor i història fou copsada abastament i premiada com corresponia, malgrat que el Guix era Gich, àlies Massaro, per més dades. Premis del Dia de la Sardana i l'anunci que la propera Ciutat Pubilla serà Molins de Rei, encara que en algun dels moments semblés que la candidata seria "Miquelàndia". I per acabar d'arrodonir-ho, el dinar de germanor al Pavelló Municipal on el menú de la gamba féu les delícies dels comensals. A algun d'ells, ja l'hi sortien les gambes per l'orella: ... Que bones són les gambes de Palamós!, s'escoltava en comentaris de les senyores. I amb quanta fatiga són pescades! Que els ho preguntin als patrons de les barques, com la Maria París i Cardenal, que cada matí surt a les set, amb totes les demés al toc de la sirena, per tornar abans de les sis de la tarda. Si sobrepassen l'horari establert, són multats.
Precisament a l'hora en qüestió, a l'esplanada del moll, el Concurs de Colles Sardanistes, on triomfà Violetes del Bosc, en el grup Bàsic d'Honor.
Així ha estat el camí; així han estat les fites assolides i me'n deixo moltes, perquè ja ho diu la dita popular: ... com Palamós, no hi ha dos!

Jordi Puerto i Parramon. Periodista i escriptor