Maredansa

Noves visions coreogràfiques sobre materials tradicionals
L’espectacle es va presentar en el marc de la darrera Fira d’espectacles d’arrel tradicional, celebrada a Manresa.

UNA DANSA SENSE FRONTERES
Com escrivia Jordi Lara al programa de mà de l'espectacle, "MAREDANSA és fruit d'una reflexió creativa a l'entorn de la dansa i la música tradicionals. Des de perspectives personals i ben diverses, els creadors formulen les seves propostes: una relectura de la sardana com a dansa minimalista, les primeres experiències a Europa de videoart sobre dansa tradicional, la llum de Ses Illes capturada en un gest, el dolor de Maria a la muixeranga per explicar el dolor de totes les mares del món, o la murrieria d'un comte Arnau cosí germà del Che Guevara i Alexis Zorbàs... Són solament nous camins que posen de relleu com n'es de vast l'horitzó dels materials tradicionals dels Països Catalans, i que, posats a mundialitzar-nos, no hi ha res més honest i generós que la singularitat de la pròpia tradició llegida amb rigor i audàcia, sense complexos i sense fronteres."

Divendres 31 d'octubre es va presentar al Teatre Conservatori de Manresa l'espectacle Maredansa, una relectura coreogràfica sobre diferents materials tradicionals dels Països Catalans produïda per la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa.
Articulat en forma d'espectacle, amb direcció artística de Jordi Lara, Maredansa recull cinc coreografies, dues d'elles d'estrena absoluta, i l'estrena de dues propostes de videodansa. La idea era que creadors provinents de llenguatges i universos artístics en principi aliens al món tradicional fessin una proposta partint de mateirals tradicionals, ja fossin músiques, formes coreogràfiques o temes.
Cesc Gelabert va presentar la coreografia de dues sardanes: "Enyor", de Ricard Lamote de Grignon, i "Tocs de festa", de Josep M. Ruera, interpretades per Maureen López i Toni Gómez. La videoasta Núria Font va presentar el videodansa "Ball cerdà. remix 0.1", relectura visual de l'aplec de Falgars dels anys 30. Va seguir la coreografia de Nacho Duato "Jardí tancat", sobre cançons tradicionals mallorquines interpretades per Maria del Mar Bonet, ballades per IT Dansa. Catherine Allard va presentar l'estrena teatral d'"Eia mater: una altra visió de la Muixeranga d'Algemesí". La segona estrena videogràfica de la vetllada va ser "Poema en negre", una producció del progama NYDIA de TVC, amb coreografia i interpretació de la companyia de dansa tradicional Factoria Mascaró. Finalment, la Companyia Mar Gómez va presentar "Compte amb l'Arnau", una relectura coreogràfica del llegendari tradicional relatiu a la llegenda del Comte Arnau.

Un pols a la festa
El projecte MAREDANSA constitueix una nova aproximació imaginativa, iconolasta i desacomplexada a materials del folklore dels Països Catalans, músiques, formes coreogràfiques i temes. Una aproximació que constitueix alhora un diàleg entre diferents llenguatges de dansa. En aquest sentit, el mateix divendres al matí la jornada de debat "Un pols a la festa" va estar dedicada a analitzar la relació entre la dansa tradicional catalana i les altres danses, i es va posar en comú les reflexions generades per l'experiència Maredansa. Hi van participar diferents creadors i el va moderar Jordi Lara.
Catherine Allard va declarar que "hi ha un fil comú entre totes les danses tradicionals del món, un lligam a la terra, i per tant són una forma privilegiada de comunicació entre els pobles i una oportunitat per ser diferents en un món globalitzat". El coreògraf Albert Sans va parlar de la posada en escena de la dansa tradicional i va reclamar més humilitat i més exigència dels creadors tradicionals, però alhora més mitjans per investigar sobre la dansa tradicional desde la dansa tradicional mateix. La coreògrafa Mar Gómez va trencar una llança a favor d'una actitud creativa desacomplexada i eclèctica alhora d'acostar-se als materials tradicionals. El coreògraf Joan Serra va parlar de la dansa tradicional com a llenguatge flexible, i de la necessitat d'elaborar un model pedagògic clar. La coreògrafa Anna Maleras, que cobria la baixa a darrera hora del crític Delfí Colomé, va parlar de l'esclat de la dansa contemporània a Catalunya als anys setanta i de l'impuls que movia els creadors del moment com a model per a altres llenguatge de dansa. Finalment, la videoasta Núria font va reclamar "imaginació i valentia" als creadors de la dansa tradicional, alhora que els animava a utilitzar els nous recursos que l'art digital posa a disposició dels creadors.
Partint del debat sobre el que és tradicional i el que no, el públic va reclamar també més mitjans i una normalització dels circuïts per poder mostrar amb normalitat els espectacles de dansa tradicional. A nivell artístic, alhora que es posaven de relleu les oportunitats que ofereix la dansa tradicional com a punt de partida per als coreògrafs provinents d'altres llenguatges de dansa, es va reclamar la necessitat d'aprofitar des de la dansa tradicional alguns models de la dansa professional.

Les propostes
Gelabert ja havia presentat la coreografia de la sardana "Enyor", de Ricard Lamote de Grignon, a la gala de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2001. La coreografia va adquirir una nova dimensió potser més intimista i austera en la interpretació de la ballarina Maureen López. A més, Gelabert va estrenar la seva versió coreogràfica de "Tocs de festa", de Josep Maria Ruera, una sardana enèrgica interpretada per Toni Gómez. En un moment exultant de la coreografia, Gómez invertia la posició del sardanista posant-se de cap per avall. Amb les dues sardanes coreografiades, Gelabert fa un estudi i una interpretació en clau personal dels punts fonamentals de la sardana i dels "aires interpretatius" de les peces en qüestió. En la seva intervenció pregravada al debat, Gelabert, que té intenció de muntar un espectacle sencer basat en sardanes, apuntava: "La dansa tradicional és la mare de totes les danses. Cada vegada més a Europa es veu la necessitat d'una mundialització diferenciada, i la dansa tradicional és el que ens fa diferents i, per tant, interessants."

Amb la proposta de Núria Font la videodansa entrava a formar part com a gènere artístic per primera vegada a la Fira. A més, la proposta és segurament pionera a Europa en la línia de treballar per donar un tractament de videoart a la dansa tradicional. El llenguatge videogràfic és una nova mirada, eminentment creativa, sobre el llenguatge de la dansa. La implicació tecnològica del llenguatge videogràfic obre un nou espai d'investigació als creadors coreogràfics, tant alhora d'establir una relació interactiva amb la càmera -modificant el punt de vista de l'espectador, etc.-, investigant en la posada en escena, amb la creació d'entorns sintètics, o com una nova manera de plantejar les qualitats del moviment servint-se de la captura del moviment: el ritme, la textura, fins i tot més enllà del propi cos, amb la captura del propi moviment i la creació d'entorns sintètics. Núria Font proposa una nova mirada a un document videogràfic: el ball cerdà de Falgars, filmat per un tal R. Puiggros, cineasta excursionista, a la dècada de 1930. La videoasta Núria Font, directora de la Mostra de Videodansa de Barcelona, ha fet una reelaboració partint de la font documental, amb nous enregistraments contemporanis, per posar de relleu allò que caracteritza la dansa tradicional popular: la socialització com a valor principal. Joan Saura, amb un procés paral·lel, fa una reelaboració de la música del "Ball cerdà de la conca de Tremp".

IT Dansa, Jove companyia de l'Institut del Teatre, va interpretar la coreografia "Jardí Tancat", una peça prou coneguda de Nacho Duato. Vuit intèrprets ballant cançons tradicionals mallorquines interpretades per Maria del Mar Bonet.

Catherine Allard es va presentar com a coreògrafa i com a parella en un pas a dos carregat de misticisme: "Eia Mater: una visió de la Muixeranga d'Algemesí", al costat del ballarí Jean Emile. El material tradicional del qual parteix és la Muixeranga d'Algemesí. Es tracta d'una melodia que es va repetint mentre es construeixen unes torres humanes i altres figures amb les quals el poble d'Algemesí, al País Valencià, honora la Mare de Déu de la Salut, els dies 7 i 8 de setembre de cada any, en el marc d'un processó en què també es ballen altres danses. Les moixerangues valencianes expliquen episodis de la vida de la Verge. Les moixerangues o moixigangues haurien donat lloc, més endavant, als castells.
Allard ha coreografiat la versió musical per a una cobla que el mestre Joaquim Serra va fer als anys cinquanta per a l'Esbart Verdaguer i per a l'Esbart Sarrià, dirigits aleshores pel coreògraf Manuel Cubeles. Per a Catherine Allard, la melodia d'aquesta peça "té un ritme repetitiu en contrast amb una melodia molt profunda. Això la fa una música molt pura, i això vol dir que també s'ha de "purificar" el moviment de la dansa". Cubeles havia recollit a Algemesí aquesta peça d'origen litúrgic que narra en diferents escenes plàstiques la vida de la Verge, i la va escenificar amb figurins de Cirici Pellicer. Per a la seva relectura coreogràfica contemporània Catherine Allard va tenir l'assessorament del mateix Manuel Cubeles i del coreògraf Albert Sans. Allard, que s'ha documentat profundament, ha intentat respectar algunes actituds i figures de la coreografia tradicional. Tanmateix, afirma: "Potser una persona d'Algemesí que fa la moixeranga, se l'estima, la coneix profundament, diu "però si això no té res a veure!". Segur, que no té res a veure, però a mi m'agrada que la coreografia guardi cert sentit de ritual. I de respecte a la música."

La companyia Factoria Mascaró protagonitzava el videodansa "Poema en negre", producció de NYDIA, amb realització de Pep Hernández i coreografia de Joan Serra i Quim Serra interpretada per Sílvia Pérez i Lluís Fàbregas sobre un guió de Jordi Lara. "Poema en negre" és la interpretació coreogràfica i audiovisual del poema del mateix títol de Joan Margarit que dibuixa una escena de carnaval en un barri marginal. El videodansa va ser enregistrat al barri del Raval del barcelona. Segons Lara "la idea de fons era mostrar que amb la dansa tradicional com a dansa argumental es poden explicar tota mena de temes, d'ambientació urbana i contingut social com el que narra el poema de Margarit, més enllà dels temes habituals heretats de la Renaixença, com el llegendari o la historiografia romàntica". A "Poema en negre" el "carnaval" de Margarit esdevé una metàfora de la mateixa televisió i dels mitjans de comunicació en una societat on no tot el que es comunica és "la màscara fonda d'un mateix".

Si en les propostes anteriors els creadors van fer un treball partint de les músiques o del gest com a material tradicional, el punt de partida de "Compte amb l'Arnau" era el contingut narratiu: la llegenda com a material tradicional. La creadora valenciana Mar Gómez va fer una versió personal, iconoclasta, amb pinzellades d'humor, de la llegenda arnaldiana, interpretada per quatre ballarins. A més, pel que fa a les músiques, introduïa un element de debat incorporant peces provinents d'altres tradicions, com els boleros comercials sudamericans dels anys 40.


La idea MAREDANSA se situa en la línia del que deurien haver fet el 1917 Teresina Boronat, coreografiant en un solo "La sardana de les monges" de Morera, o Joan Magrinyà, que el 1936 va ballar la sardana "Empordanesa" de Millet al Palau. El resultat és un espectacle vocacionalment eclèctic, molt més un espai de reflexió que no pas un producte artístic tancat, que hauria de propiciar noves experiències i generar sinèrgies entre els diferents creadors.