Jordi Bertran

La 6a Fira d'espectacles d'arrel tradicional, que promou el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, tindrà lloc el primer cap de setmana de novembre a Manresa. Enguany programa una norantena de companyies i grups, amb unes cent vint actuacions desplegades al llarg de tres dies, amb propostes del Piemont - país convidat- i Occitània com a país associat. Des de fa 3 anys, Jordi Bertran és el coordinador artístic de la Fira. Filòleg de formació, aquest tarragoní inquiet i xerraire treballa des del 1985 en l’àmbit de la gestió cultural, especialment en l’àmbit d’espectacles i festes. Ha escrit sobre teatralitat medieval i, naturalment, sobre gestió cultural - entre els quals, els imprescindibles “Manual de producció tècnica” o “Festes de Catalunya”-. També és professor de diversos postgraus universitaris sobre aquest àmbit.

“La Fira és el primer i gran mercat d’espectacles d’arrel tradicional de la Mediterrània”

Sisena edició de la Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa. Com ha evolucionat la Fira aquests anys
Inicialment era una mica casolana. Al principi calia definir si volia anar més enllà, és a dir, per una banda, si volia agafar el perfil d’un mercat realment professional, i per l’altra, si podia superar una certa distancia que em penso que hi havia amb la ciutat de Manresa. A partir del tercer any es va fer el tomb en aquests dos sentits. La Fira ha experimentat una millora de qualitat molt notable, entre d’altres coses perquè hi ha hagut moltes més propostes per escollir. El primer any la comissió artística tenia un centenar de propostes per sel·leccionar, enguany hem pogut escollir entre unes sis-centes propostes. Pots descobrir productes molt més emergents, que són la majoria i constitueixen l’objectiu principal, però també presentar artistes que tenen un renom, que contribueixen a la projecció de la nostra cultura d’arrel fora del país. És el cas de la producció de l’any passat amb la Maria del Mar Bonet i Kepa Junkera. Probablement Maria del Mar Bonet sigui l’artista catalana més internacional, i ho és partint de l’arrel.

Hi ha hagut gent per als quals Manresa ha estat decisiva...
Això ho haurien de dir els artistes, però si mirem els cartells de fa uns quants anys trobarem grups musicals que van començar tocant en un escenari molt petit, la Sala o el Sielu, i que tornen a escenaris amb un gran aforament i de pagament. És el cas de grups com Obrint pas – amb una línia ska que trenca amb la imatge que la Fira era molt “folkie”-, la Carrau o Xot, i crec que aquest salt també es produirà amb gent com Andana Gadebang. En teatre un cas paradigmàtic són els Teatre de Guerrilla, Manresa va ser la primera Fira del país que els va portar. Però la Fira també arrisca amb productes el relleu dels quals no forçosament es mesura amb el nombre de bolos que hi poden contractar. Alguns espectacles es programen per la seva singularitat i no es pretén que tinguin una contractació, com el que va presentar Gerard Zuccheto l’any passat a la Seu, amb un espectacle que reinterpreta el món dels trobadors i que per logística és impossible que li surten una trentena de bolos. Per a d’altres, com és el cas de la Companyai Elèctrica Dharma, com afirmen ells mateixos, la Fira d’espectacles d’arrel tradcional de Manresa ha estat decisiva per a la seva projecció fora dels Països Catalans.

Semblava que la dansa era una assignatura pendent...
Els primers anys la dansa va ser absolutament amateur, a diferència de la música i del teatre. També és cert que en sis anys no es poden assolir tots els objectius. Els dos darrers anys hem apostat clarament per productes que intenten reinventar la dansa d’arrel. Un dels casos que més em va satisfer va ser portar Increpación, amb un espectacle que es basava sobretot en la ritualitat, i entenc que la ritualitat és el fonament de l’arrel. Segurament la sisena edició serà l’any d’abordar d’una altra forma la dansa d’arrel, i crec que és el futur. Des d’espectacles de dansa de carrer com és Thomas Noon Dance, o la Companyia Patas Arriba, i sobretot el gran espectacle de la primera nit, “Maredansa”: reunir Gelabert&Azzopardi, Catherine Allard, IT Dansa, Mar Gómez i la videoasta Núria Font rellegint continguts tradicionals segur que no deixarà indiferent ningú. Es veurà que la dansa d’arrel no ha de ser una dansa fossilitzada. Ara, quan ha calgut fer una mirada cap a l’ancestralitat més pura també l’hem fet –l’any passat vam portar un espectacle que es deia Sots on intervenia la Muixeranga d’Algemesí, la Moixiganga de Sitges, la Moixiganga de Tarragona i els castellers Els tirallongues de Manresa, del qual n’estem molt contents perquè a partir d’aquí s’han anat vertebrant iniciatives entre aquests grups. Tot és important. Sigui com sigui, enguany la relectura coreogràfica de continguts tradicionals serà un dels eixos de la Fira.

Hi ha d’altres criteris a més de la qualitat per sel·leccionar les propostes artístiques?
La qualitat és essencial, però això no vol dir que només vinguin noms coneguts. També hem de valorar què vol dir “ser conegut”. És el cas de Miquel Gil, un artista que està a l’alçada dels grans noms del món en música ètnica, que ens sembla consagrat en l’àmbit folk, però que encara és un gran desconegut per al gran públic. A la Fira intentem trobar un equilibri, analitzar cada cas. També ajuntem noms consagrats i noms joves, com el que presentem enguany amb la col·laboració del govern balear, que posa de costat els històrics Traginada de Mallorca i Uc d’Eïvissa amb la nova fornada, i amb la participació d’Albaida. Als Països Catalans hi hagut un esclat artístic absolut. Els artistes estan projectant els materials tradicionals cap a la universalitat barrejant-los amb altres materials, en el cas de la música, incorporant-hi influencies del des del jazz al hip hop o la música electrònica. La Fira no ha de ser un guetto de productes anacrònics.

Les Fires o Mercats artístics seran cada vegada més una forma de contractació?
A Catalunya hi ha quatre fires clares: Tàrrega amb el teatre, Vic amb les músiques diguem-ne “modernes”, Reus amb el circ i Manresa amb l’espectacle d’arrel. És un mapa prou consolidat -però falten coses, no hi ha per exemple, un mercat genèric de dansa. Aquest mapa ajuda a descentralitzar la dinàmica cultural del país, i també hi ha un altre aspecte molt important, que a Manresa ha estat fantàstic: s’ha produït una connexió absolutament única amb la ciutat. Manresa ha passat de la indiferència del primer any a fer-se la fira absolutament seva a partir del tercer any.S’hi ha implicat la ciutadania i les entitats, crec que hi ha tots els sectors, des dels més conservadors fins als més trencadors. Això ha ajudat a dinamitzar la vida cultural de Manresa. Enguany, per exemple, apostem d’una manera definitiva per l’ocupació del carrer. A més dels espectacles itinerants i els envelats, tindrem espectacles de gran format de teatre de carrer, i en aquest sentit portarem companyies de gran prestigi internacional, com El Circo de Madrugada, de Marsella. A més, tindrem a companyies del país com la Companyia del Foc, Gog i Magog, o l’estrena a Catalunya de “La festa dels polls” de Teatre Guirigall, basat en els Carnavals.

Tenint en compte l’emergència artística del que és ètnic i diferent en l’univers de la mundialització, la fórmula de la Fira ha d’anar a més?
Totalment. Manresa en aquest moment és el primer i gran mercat d’espectacles d’arrel tradicional de la Mediterrània. Al Principi era un aparador de productes del Principat, de seguida es va ampliar a l’àmbit dels Països Catalans. Amb la cinquena edició vam fer un salt importantíssim convidant un país, Occitània – un territori sense estat amb punts de contacte culturals amb Catalunya i també amb un epicentre cosmopolita com és Marsella, que genera barreges i sincretismes. Enguany el país convidat és el Piemont, que tindrem amb l’ajut inestimable de Mauricio Martinotti. L’excepcional és que el govern del Piemont aposta de valent per la Fira de Manresa cobrint el viatge de nou grups, la qual cosa és molt significativa. Però, alhora, no hem perdut la relació amb Occitània, que passa a ser soci del projecte. Aquest és el camí per consolidar-nos com a marca de mercat d’arrel de la Mediterrània. De moment ja hi ha diversos països de la Mediterrània i també d’altres àmbits que estan interessats a ser-hi per a altres anys. Catalunya és un pont de cultures i la Fira n’és un reflex.