Vint-i-cinc anys de publicacions de l’Associació Catalana de Compositors

Amb retard, però finalment s'ha publicat el llibre "Associació Catalana de Compositors. Vint-i-cinc anys impulsant la música contemporània". De fet, el vint-i-cinquè aniversari de l'entitat va ser el 1999, però l'extensió dels continguts del volum i, segurament, les poques facilitats econòmiques, n'han retardat l'aparició. L'autora del llibre és Antònia Luengo, professora del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, tot i que el seu nom no apareix a la portada del llibre. L'estructura de l'estudi és clara. Dedica capítols independents a les activitats més destacades. Així, per exemple, una trentena de pàgines s'ocupen dels cicles de concerts organitzats per l'Associació Catalana de Compositors. Les nou edicions de la Mostra Catalana de Música Contemporània no tan sols hi són referenciades, sinó que s'acompanyen de gràfiques amb el nombre d'estrenes per any, les peces d'encàrrec estrenades i fins i tot la nacionalitat dels compositors interpretats. Ara, la temporada estable de l'Associació és l'anomenada Avuimúsica. Enguany han estat catorze concerts a diferents espais de Barcelona, amb gairebé un centenar d'obres interpretades, un terç de les quals han estat estrenes. El llibre també dedica capítols independents a les publicacions de llibres de partitures i dels anomenats "Recursos per a compositors". Entre els primers hi ha els reculls "Llibre per a piano", "68 compositors catalans", "Llibre per a guitarra"... que contenen partitures dels socis de l'entitat. Les edicions de partitures soltes, publicades per l'editorial Clivis en la col·lecció Cluster, no apareixen, però, especificades. "Recursos per a compositors", en canvi, van ser unes guies publicades a finals dels noranta amb informacions útils per als autors (concursos de composició, orquestres europees, etc.). En aquest mateix capítol de publicacions hi ha referenciada la revista "Música d'ara", que apareix anualment i que ja ha arribat al cinquè número. "Música d'ara" s'estructura en un tema central, que en darrer número va ser "Música, espai i arquitectura", i inclou articles dels mateixos associats, entrevistes i un índex d'estrenes i novetats. Entre les novetats hi acostuma a haver algun enregistrament promogut per l'associació. Es tracta de la Col·lecció de Música Catalana Contemporània, que també ocupa un capítol independent del llibre "Associació Catalana de Compositors. Vint-i-cinc anys impulsant la música contemporània". Aquesta col·lecció es va iniciar el 1999 amb la publicació d'un disc compacte amb músiques d'una desena d'autors catalans membres de l'associació. Des d'aleshores ja n'han aparegut quatre, un per any, i la intenció és que s'aconsegueixi enregistrar i editar almenys una obra de cadascun dels associats. El disc compacte corresponent a l'any 2003 encara no ha aparegut, però el president de l'associació, Josep Maria Balanyà, m'assegura que s'editarà en breu, i que a partir d'ara augmentarà la mitjana de producció i apareixerà més d'un disc per any. "Hem d'enregistrar almenys cent cinquanta obres, corresponents als cent cinquanta socis que tenim. Si no forcem el ritme de producció no acabarem mai la col·lecció", em diu.

El llibre es completa amb quatre apèndixs, corresponents a les juntes, els socis, els estatuts i documents de règim interior i les activitats concertístiques, resumides per anys. El llibre fa de bon llegir. L'edició té un format ampli, amb molts espais en blanc i amb moltes il·lustracions. Des de portades de llibres o discos fins a reproduccions de cartells de la Mostra Catalana de Música Contemporània. Tot i que és un llibre tècnic, un resum d'activitats, el lector s'hi pot apropar sense por. Té un capítol introductori, d'una cinquantena de pàgines, en què l'autora repassa la història de l'entitat a partir de cadascun dels presidents que ha tingut. Així, en aquests vint-i-cinc anys hi ha hagut les presidències de Joaquim Homs (1974-77), Josep M. Mestres Quadreny (1977-1979), Josep Soler (1979-1981), Jesús Rodríguez Picó (provisional, el 1981), Albert Sardà (1981-1992), Francesc Taverna-Bech (1992-1996), Agustí Charles (1996-2000). És interessant reflexionar sobre el fet que els compositors hagin hagut de convertir-se en gestors, en organitzadors o en presidents d'entitats per defensar la seva música. En aquest país la cultura i l'art funcionen així. Els creadors han de fer sovint tots els papers de l'auca. L'Associació Catalana de Compositors ha defensat els interessos de la música contemporània durant gairebé trenta anys, amb noms propis importants al capdavant, i aquest fet explica, en bona mesura, que aquest gènere sigui més comprès i divulgat. De retruc, aquestes dècades de feina constant ens han deixat un llegat molt ampli de partitures, llibres, enregistraments... Tota aquesta activitat és la que recull el volum "Associació Catalana de Compositors. Vint-i-cinc anys impulsant la música contemporània", d'Antònia Luengo.

LA FUNCIÓ DE L'ASSOCIACIÓ AL LLARG DELS ANYS

Barcelona, 2 d'agost de 1974. Un grup de compositors amb ganes d'unir-se per fer pinya es proposen crear una associació que promogui la música nova, la música d'avantguarda. En definitiva, l'anomenada música contemporània. Són Joaquim Homs, Joan Guinjoan, Xavier Benguerel, Carles Guinovart i Manuel Valls. Cinc noms propis de la música catalana, ja majúsculs, són el nucli fundacional de la incipient "Asociación Catalana de Compositores". Avui "Associació Catalana de Compositors". Andrés Lewin-Richter, incorporat el 1977, em confessa que als anys setanta a Barcelona hi havia poca difusió de la música contemporània entre el públic, però que molts creadors se sentien amb ganes de fer coses noves. Tot i així, no es posaven del tot d'acord en la manera de gestionar l'entitat. "Hi havia dues tendències. D'una banda, aquells que veien l'associació com un grup de pressió per obtenir recursos per als associats, i de l'altra (entre els quals estava jo) els que crèiem que havia de ser una associació professional", escriu Josep M. Mestres Quadreny, president entre 1977 i 1979. Han passat gairebé trenta anys i la funció i els plantejaments de l'associació han canviat. Formar part de l'entitat ja no és tan difícil com abans. Ara qualsevol compositor català o resident a Catalunya pot ser-ne soci numerari. Cal, però, que presenti un mínim de tres obres per a diferents formacions i, almenys, n'ha d'haver estrenat una. Però també hi ha lloc per als estudiants, els melòmans i els afeccionats, que poden inscriure's com a socis col·laboradors. Josep Maria Balanyà, el president actual, té clar que ara la prioritat no és només fer entendre que hi ha un altre tipus de música possible, sinó demostrar que el triangle compositor-intèrpret-públic funciona al màxim rendiment. "Hem d'aconseguir que la gent s'interessi per la música d'ara, perquè la gent viu al segle XXI i escolta la música del segle XVIII. I també els intèrprets han d'interessar-se més per la música contemporània, en què el seu paper demana molta més implicació personal", diu. Tot això, que no és poc, i difondre la música dels compositors catalans associats, i organitzar concerts, i promoure enregistraments i publicacions, i actualitzar els catàlegs d'obres, i... el que jo considero més important: aconseguir que hi hagi comunicació entre escenari i platea. Una premissa que durant massa temps, parlant de música contemporània, no s'ha complert. Potser per abús d'uns. Potser per desconeixement dels altres.


TextEsteve Molero, periodista i músic

[Subscriu-te a Totcultura.com]

A la Hiperenciclopèdia:
· " Associació Catalana de Compositors "

Per a saber-ne més...
· Pàgina web ACC