© Enciclopèdia Catalana, SA.
Josep Pla, 95 - 08019 Barcelona
tel: 93 412 00 30 - fax: 93 301 48 63


 

   

 

Fa més de mil anys, Sant Vicenç de Castellet
Un mil·lenari no se celebra cada dia, i a Sant Vicenç de Castellet ho han tingut clar des del primer dia. L’últim cap de setmana de març va tenir lloc la cloenda dels actes commemoratius del mil·lenari de la vila amb l’estrena de “Castellet, memòria mil·lenària”, un muntatge de gran format inèdit a la població. En aquest espectacle, històric per la seva forma i historicista pel seu contingut, hi tenen cabuda tots els elements arquitectònics, naturals i econòmics que defineixen el Sant Vicenç actual i que n’han marcat l’evolució.
Sota la direcció artística de Joan Maria Segura i la direcció musical de Xavier Mestres, els membres de les entitats locals i alguna de forana donen vida a un espectacle únic amb un guió signat pel periodista David Bricollé i el filòleg David Sanz. Tot a l’espectacle és de nova creació: tant les músiques com les coreografies, els textos i les cançons, especialment pensats i dissenyats per a l’ocasió. L’organització de l’esdeveniment no hi ha escatimat esforços ni econòmics ni tècnics, i el pavelló esportiu es va vestir de gala per convertir-se en un immens i elegant teatre amb un escenari de 260 m2 i una platea per a gairebé 1.000 espectadors.
“Castellet, memòria mil·lenària” és un espectacular muntatge escènic en què hi tenen cabuda totes les diferents disciplines artístiques que es desenvolupen a la població. Qualsevol expressió artística és vàlida per explicar i donar sentit al fil argumental. Aquest esperit aglutinador que impera en els pensadors de l’espectacle ha afavorit que hi participin més de 350 persones de totes les edats. En total, gairebé dues hores d’espectacle que, malgrat oferir-se sense interrupcions i sense opcions per tallar el fil amb ovacions intercalades, han deixat en la memòria col·lectiva dels santvicentins un regust de diversió i d’entreteniment del qual serà difícil oblidar-se.

La història de Sant Vicenç com a argument

La diversitat artística dels diferents fragments converteix l’espectacle en un reguitzell d’escenes que ofereixen diversos moments memorables per la seva qualitat artística, la seva intensitat emocional i el seu interès estètic. Pel que fa a les intervencions individuals, hem de destacar el concert de la pianista Marina Rodríguez, que va tenir el mèrit d’aparèixer en escena amb piano inclòs d’una manera totalment imperceptible als ulls del públic. La peça que va interpretar glosava tots els motius musicals de l’espectacle amb una execució d’una elevadíssima qualitat que, com a les projeccions de cinema mut, va servir per il·lustrar un visionat de fotografies explicatives de l’evolució de la vila. També cal esmentar la interpretació de la ballarina Margarita Camps en el seu paper d’al·legoria del riu Llobregat, i del flautista Joan Penas com a conductor dels gegants.
Si passem als números col·lectius, cal remarcar les impresionants coreografies de l’esbart Santvicentí. Si bé la coreografia sobre la verema és destacable pel seu colorisme i el desvergonyiment insultant, també és digne d’esment el número del tèxtil. De moviments sobris i austers i interpretat magistralment per sis noies, l’acurada gestualitat expressava tan delicadament com contundentment l’angoixant sentiment de rutina de les fàbriques de començaments de segle, contraposat a l’esperança i a les ànsies de llibertat d’aquelles abnegades treballadores. Igualment emotiva va ser la “Sardana del Mil·lenari”, que estrenaven els membres de l’Agrupació Sardanista.
El grup de teatre “Cul-i-seu” va oferir diversos muntatges, ben diferents els uns dels altres. Primer ens va delectar amb una escenificació entre realista i burlesca que recreava Vallhonesta en el temps dels bandolers. Després va explotar les seves dots dramàtiques per explicar el sofriment que ocasionaven les expropiacions per construir les línies de tren. Gairebé al final, recargolava la seva vis còmica amb unes divertides escenes socials dels balls de l’Ateneu.
Pel que fa a la música, en el pla vocal l’espectacle va excel·lir per les propostes tant corals com solistes. La coral “Al Vent” hi va tenir dos papers destacats: en el primer va oferir un preciós “Cantus firmus” romànic que parteix dels “Goigs de Sant Vicenç”; en el segon va captivar amb una divertida i original peça que recreava l’arribada del tren a la vila. La coral infantil de l’escola de música va fer xalar el públic amb una tendra cançó d’amor que explicava les vicissituds del senyor de Castellet, i la Coral d’Esplai d’Avis va fer gala de la seva veterana activitat amb una entusiasta cançó que obria l’escena de la verema.
En el pla instrumental, l’espectacle compta amb tres conjunts orquestrals diferents situats en un “foso” virtual. D’una banda, el Conjunt Instrumental Disset i Mig va posar la música de la Llegenda del senyor de Castellet. De l’altra, la cobla Ciutat de Terrassa va acompanyar les coreografies de l’esbart i dels sardanistes. I a la part central, el sextet Mil·lenari, creat especialment per a l’ocasió, va aportar el punt d’esplendor jazzística a diverses escenes.
A l’escena final, la més vibrant i emotiva, tots els participants apareixen gradualment en escena per interpretar “El Llegat” (veritable himne de l’espectacle) amb una posada en escena especialment pensada per tocar la fibra més sensible dels espectadors.
Els creadors de “Castellet, memòria mil·lenària” van oferir un espectacle de gairebé dues hores que omple d’orgull i de vida tant els qui hi han participat com els 3.000 espectadors que l’han contemplat en els tres dies de representació. Un èxit rotund del treball de tota una població que ha sabut coordinar tots els esforços al voltant d’un espectacle que molt difícilment es tornarà a repetir enlloc.


[Subscriu-te a Totcultura.com]


A la Hiperenciclopèdia:

· " Sant Vicenç de Castellet "

Per a saber-ne més...

· " Sant Vicenç de Castellet "

 


Voleu rebre trimestralment la revista L'Obra?
Subscriviu-vos-hi

=>
=>
=>
=>
=>
=>
=>
=>
=>
 

CONTACTES:

Obra del Ballet Popular
Montcada, 20, pral. (Palau Dalmases)
08003 Barcelona
Tel. 93 319 76 37
correu-e: redaccio@lobra.jazztel.es

Enciclopèdia Catalana
Josep Pla, 95
08019 Barcelona
Tel. 93 412 00 30
correu-e: grup@grec.com

Webmaster de totCultura.com
correu-e: grec.net@grec.com

totCultura.com no es fa responsable dels comentaris o opinions dels seu col·laboradors, i expressa el seu punt de vista únicament enl'editorial.