Manresa bat tots els rècords

Només quatre anys. Aquest és el temps que han necessitat artistes i programadors per consolidar la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa. Rècord de muntatges, de professionals i de públic –més de 80.000 persones- als qui no va importar l’intens fred de la capital del Bages. Els carrers de Manresa es van omplir de festa el primer cap de setmana de novembre en el marc d’una mostra que, en només quatre edicions, ha crescut de manera regular fins a figurar en el calendari dels principals empresaris d’un sector, el de l’espectacle, en clar desenvolupament.
Unes xifres que conviden a l’optimisme però que, paral·lelament, plantegen problemes per resoldre als organitzadors; el més evident: un possible desbordament. Després de valorar com a “èxit total” la present edició de la Fira, el president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Joan Vidal i Gayolà, apuntava la necessitat d’”estudiar com mantenir o fins i tot incrementar aquests índexs de cara a properes edicions. El repte està en poder atendre les demandes d’artistes i programadors, cada vegada més nombroses. Les xifres ens fan veure que hem batut tots els rècords inimaginables”. En aquest sentit, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Ramon Fontdevila, reforçava la satisfacció del seu consistori davant una edició de la Fira que “significa un veritable punt d’inflexió sobre el ressò que ha de tenir una mostra d’aquestes característiques”.
I és que pràcticament tots els espectacles representats al llarg de la quarta edició de la Fira van registrar un ple absolut. En alguns casos –com és el del muntatge “Bi” de Comediants- l’aforament dels espais va ser clarament insuficient i hi va haver gent que es va quedar a fora. Un episodi sense massa importància tenint present l’àmplia oferta repartida al llarg dels tres dies del certamen. Com a títols més destacats –al marge de Comediants-, despunten “Som i serem” de Teatre de Guerrilla i els últims espectacles de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Pomada, Tralla i les cançons populars de Jaume Arnella –de nou a la palestra d’ençà del retrobament del Grup de Folk. D’entre les propostes més ben rebudes destaquen les cercaviles pels carrers, els muntatges adreçats al públic familiar, la representació teatral “El retaule de la llum” de l’Orfeó Manresà, la Companyia Elèctrica Dharma i la magnífica cloenda “Festa. L’Esperit festiu de Catalunya” a càrrec de Gog i Magog i la Factoria Mascaró.
En un altre registre, Manresa va servir de pretext per analitzar el context en què s’emmarca una mostra d’espectacles com aquesta: el d’una cultura popular i tradicional en constant evolució per tal de trobar un espai que li és, si més no a priori, absolutament lícit. Sota el títol “La festa en plural. Diversitat festiva a Catalunya” experts en diverses disciplines culturals van articular un intents debat que, tot i no aportar novetats remarcables, va servir per validar o rebatre, segons el cas, alguns tòpics alhora que organitzadors i assistents van intercanviar opinions gràcies al caràcter marcadament participatiu de la jornada. El debat va arrencar amb una exposició de la riquesa i diversitat festives a Catalunya en base a la varietat de tipologies i manifestacions lúdiques, el seu reconeixement com a part del patrimoni festiu català i la validesa d’articular nous models en funció de les especificitats de cada territori. D’aquí que els ponents a la xerrada matinal fossin experts en gestió cultural com Jordi Bertran, estudiosos de la cultura popular i antropòlegs –com Pep Bargalló i Manuel Delgado- o professionals com el professor d’Història del Teatre de la Universitat de València, Josep Lluís Sirera. El punt àlgid de la jornada de debat va ser, però, a la tarda. Moderats pel periodista i escriptor Francesc Escribano, Josep Vicent Frechina (investigador en cultura popular i coordinador de la revista “Caramella”), Salvador Palomar (antropòleg i Membre de “Carrutxa”), Francesc Massip (historiador. Universitat Rovira i Virgili) i Vicenç Villatoro (periodista, escriptor i diputat al Parlament de Catalunya) van exposar les seves opinions en una taula rodona que, sota el títol “Modes festives: prestigi i desconeixement”, ens va deixar algunes aportacions interessants. De nou van centrar el debat l’aparent allunyament entre les exigències de la societat civil i les institucions públiques, l’èxit de les “macromanifestacions” festives enfront de les tradicions establertes i conservades pels pobles petits –l’augment de les primeres és vist en detriment de les segones-, la relació entre les administracions i les entitats/associacions organitzadores d’actes festius –o, el que és el mateix, la voluntat de col·laboració versus l’obligació en forma de subvenció a què es veuen subjectes molts governs municipals- o l’etern conflicte entre el model festiu urbà i el rural. També hi va haver espai per al “cofoisme” i per a les crítiques –les més explícites assenyalen que Manresa recull únicament un model d’espectacle elitista. Precisament a les crítiques va respondre contundent Joan Vidal i Gayolà recordant que la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional neix per difondre aquelles propostes que puguin ser contractades amb la voluntat de promoure la professionalitat d’un sector fins ara fonamentalment amateur.
Aspectes, tots ells, que caldrà continuar tractant en properes edicions d’un certamen que neix per acostar la realitat festiva de Catalunya sense oblidar la necessitat de continuar obrint noves vies d’actuació que enriqueixin un patrimoni cultural capaç d’inspirar espectacles d’alt nivell.

[Subscriu-te a Totcultura.com]

A la Hiperenciclopèdia:
· " Jaume Arnella "
· " Companyia Elèctrica Dharma "
· " Jordi Bertran "

Per a saber-ne més...
· Companyia Elèctrica Dharma
· Fira tradicional de Manresa