L'empresa privada i la cultura

L'empresa privada i la cultura Josep Lagares, director general de Metalquimia, S.A., escriu a la primera pàgina del llibret d'aquest CD: "Quan a la primavera de l'any 2004, el mestre Carles Coll va oferir a Metalquimia la possibilitat de donar suport a un projecte inèdit anomenat Sardanes de corda no ho vàrem dubtar ni un sol moment, puix que el treball que es presentava davant dels nostres ulls casava directament amb la nostra filosofia empresarial, basada en la innovació i la creativitat". Destaco aquestes paraules al principi de l'article perquè representen una manera de fer que, en el món de la cultura popular, i si més no en aquest país, és força nova. Els que ens dediquem a aquest àmbit estem acostumats a queixar-nos i a demanar a les administracions la seva col·laboració en els nostres projectes. Les administracions, els buròcrates, els tècnics de cultura (ja és trista l'accepció tècnic al costat de la de cultura!) són barreres en molts casos infranquejables. La iniciativa privada és possiblement el futur, com ja passa en d'altres països: orquestres protegides per empreses, projectes finançats per institucions privades, etc. Carles Coll, director de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà (OCE), ja sap de què parlem. Al costat de les ajudes que rep d'ajuntaments, diputacions i generalitats, l'OCE és possible gràcies a Fecsa Endesa, Caixa Penedès, Mercedes Benz i Inibsa Laboratorios. Així, des de 1989, l'Empordà té una orquestra de cambra estable. El disc en qüestió és destacable des de molts aspectes, però sobretot des d'aquest. La música que hi conté són sardanes, força clàssiques totes, interpretades amb orquestra de corda. La iniciativa no és sorprenent ni degana, però sí que és interessant. Hi ha sardanes que funcionen millor que d'altres, com també instrumentadors més hàbils que d'altres. La millor manera de comprovar-ho és escoltant- lo, però deixeu-me destacar, per damunt de tot, les instrumentacions d'Aureli Vila sobre Per tu ploro, L'Empordà o Juny. El mateix autor va enllestir una versió per a corda del Puigsoliu de Joaquim Serra. No fa gaire el vaig sentir interpretat per l'Orquestra de Cambra del Garraf, a la qual no li aniria malament seguir les estratègies empresarials de la seva homònima empordanesa. 2) Música per a cobla al concert de Vic El 6 de desembre i Vic s'ha convertit en un d'aquells binomis, traduït en dates, que els amants de la música de cobla han de reservar en les seves agendes, com Sant Martirià i Banyoles. Coincidint amb el 75è aniversari de l'Agrupació Sardanista de Vic, l'ajuntament de la ciutat i l'empresa Proquimia (un altre exemple de col·laboració entre empresa privada i edició discogràfica) han publicat el CD Fidelitat. L'enregistrament agafa el nom de la primera peça que conté, original de Jordi Lara (lletra) i Francesc Cassú (música). Es tracta d'una Cançó i Marxa per a cor i cobla que l'Agrupació va encarregar a Lara per commemorar l'aniversari que abans esmentàvem, i fou estrenada el 6 de desembre de 2004. No és, però, la peça més interessant del CD, ni pel que fa a interpretació ni pel que fa a composició. Encara hi ha dues obres més, estrenades en anys consecutius, també a Vic: Cançó d'amor a la llibertat (rapsòdia de Cassú sobre temes de Lluís Llach) i Invocació a Verdaguer (també del binomi Cassú-Lara). Però el més remarcable del CD no són aquestes obres d'encàrrec, massa grandiloqüents i poc efectives, sinó les adaptacions de música antiga (recordem que el concert de música de cobla del 6 de desembre a Vic s'emmarca en el Mercat Medieval). Rei gloriós, de Girault de Bornelh i un parell d'episodis bachians (adaptacions de Cassú), així com l'Aquarel·la renaixentista (transcrita per Jordi León), funcionen perfectament interpretades per la cobla. Les versions de León i Cassú són modèliques i idiomàtiques. A més, la cobla, per si sola, ja té un grau de parentesc amb les cobles medievals, els conjunts barrocs i les agrupacions de ministrils. Completa l'enregistrament una nova versió de Recordant Vic, de Joaquim Serra, ara amb lletra de Jordi Lara. Dir, per últim, que el CD, malgrat tractar- se d'un recopilatori d'obres presentades i encarregades en diversos 6 de desembre a Vic, no destaca per la seva varietat d'autors. 3) Visió de futur No és la primera vegada que en aquestes línies destaquem una producció que no està estrictament relacionada amb el món de la cultura popular - tradicional catalana. Així ho vam fer quan Joan Manuel Serrat va publicar el CD "Serrat Sinfónico", on l'artista popular, el cantautor, independentment de l'idioma en què canti, va aconseguir trencar les barreres encara existents entre popular i culte. La versió de les seves cançons per a orquestra simfònica són un fet destacadíssim al qual cal sumar l'interès indubtable de les orquestracions realitzades pel músic barceloní Joan Albert Amargós. Avui destaquem un CD que no es pot comprar a les botigues, que només es pot aconseguir encarregant- lo expressament a la pàgina web de l'artista en qüestió, Maria Schneider. En lloc de queixar-se degut al pirateig de les còpies o als tractes abusius de les empreses discogràfiques, Schneider ven el seu CD "Concert in the garden" només per internet, a un preu més baix (perquè s'estalvia intermediaris) i, per si tot això fos poca cosa, guanya un premi Grammy i obté els elogis unànimes de la crítica. I és que els artistes han de pensar, també, en termes empresarials. Si no, en el món capitalista en què estem immersos, massa propostes artístiques -algunes d'elles de qualitat- no passen de ser considerades com a pures anècdotes. El CD de Maria Schneider inclou cinc peces, la majoria d'elles inspirades en músiques populars i tractades a través del llenguatge musical revolucionari per antonomàsia del segle XX: el jazz. Però la proposta de Schneider no s'acaba aquí. Els compradors, quan encarreguin el CD, poden triar entre diverses opcions: es pot comprar el CD sol (17 $), o escollir entre tres nivells que autoritzen el comprador a un accés determinat d'informació obtinguda a través d'internet: partitures, fotografies, conferències, xerrades, etc. (de 50, 80 i 100 $). Al marge d'aquestes innovacions, hem volgut destacar el CD de Schneider perquè es va presentar al Festival de Jazz de Barcelona, el passat deu de novembre, mentre que només un dia després, el dia onze, va oferir una classe magistral a la seu de l'SGAE. Tot plegat, altament recomanable.

Text Esteve Molero, músic i periodista