Concert vermut de festa major

ENTRE COSINS
Els Cosins del Sac
Bullanga Records, 2004

Els Cosins de Vilafranca del Penedès presenten el seu cinquè disc, aquest cop editat per la discogràfica Bullanga Records, també penedesenca. És interessant que aquest segell discogràfic dedicat essencialment a la promoció de bandes de rock o hardcore que canten en català també s'interessi pel folk. Ja ho ha fet en produccions anteriors, com Música per a gralla de Francesc de Paula Bové dels grallers de Santa Madrona & Montònec (2002). Aquesta diversitat estilística situa Bullanga Records en un lloc d'honor entre les discogràfiques que promouen música catalana. Amb Bullanga Records, els Cosins del Sac editen ara un disc de caràcter concertístic. Al final del ball t'espero (editat per Sonifolk el 1994 i dirigit per Marcel Casellas) i L'estrafolari (Sonifolk 1997, amb direcció artísitca de Jesús Ventura) van ser la traducció en disc de les seves actuacions ballables. Ton pare balla el drac (Ventilador music, 2000) i Vull una escombra voladora (Discmedi, 2002), en canvi, van ser contes musicats, pensats per a audicions pedagògiques. Entre cosins se situa a mig camí entre aquestes dues línies. El repertori és fresc i variat, format bàsicament per composicions pròpies i arranjaments de temes tradicionals. Inclou des de rumbes fins a sardanes, passant per marxes i pas-dobles. La temàtica central és la festa major de Vilafranca del Penedès, per això hi ha noves versions de melodies arxiconegudes, com La bolangera, El toc d'ofertori o El brunzit. En general els temes de temps viu caminen bé (especialment la Rumbeta de festa major), però alguns dels lents són eternitzants (la sardana La festa major de Vilafranca és extraordinàriament lenta). Hi ha un parell de composicions de tall ben diferent a la resta del disc. L'una és la contrapuntística Pèsols peles Fèlix, un minut d'embarbussament fonètic amb el nom del patró de la festa major vilafranquina ; l'altra és El tres de vuit, un poema d'Antoni Massanell recitat per Rita Marzoa. El so del grup segueix essent el característic de sempre, basat en una combinació d'instruments tradicionals (sac de gemecs, gralla, flabiol i tamborí), altres instruments de vents (saxos, fiscorn, trombó i tuba) i base rítmica (guitarra, mandola, piano, bateria i percussions). Una de les virtuts històriques del grup és que aquesta combinació instrumental havia estat durant molt de temps arranjada pel mateix músic, el pianista Paton Felices. A Entre cosins trobem arranjaments d'altres membres del grup, fet que per una banda dóna més varietat al treball, però que per l'altra li fa perdre coherència estilística. És un detall a tenir en compte de cara al futur. Amb formacions instrumentals no estandarditzades, com és el cas dels Cosins del Sac, la feina de l'arranjador o d'un director musical que unifiqui el resultat final és cabdal. Però això no treu mèrit ni interès als arranjaments escrits per Xavier Bayer, Lluís Tetas i Eduard Mañé. És només una qüestió d'unitat estètica.


Esteve Molero