De la banda sonora a la cobla

Amb l'any que comencem, el compositor Josep Solà complirà setanta-quatre anys, molts d'ells dedicats a la música. Va començar la seva activitat musical de ben jove. Amb poc més de vint anys ja havia escrit peces que interpretaven artistes consagrats del moment, com Jorge Sepúlveda o Eduardo Gadea. Solà es va formar al Conservatori Municipal de Barcelona, sota la influència d'un dels catedràtics, l'organista Joan Suñé i Sintes. Després de formar part de les orquestres de Ramon Evaristo i Lorenzo González, Solà va crear la seva pròpia orquestra. Els arranjaments i els encàrrecs van ser la vertadera escola d'aquest jove compositor. Melodies senzilles, ritmes llatins i orquestracions en certa manera jazzístiques són el so Solà (aleshores maestro José Solá) dels anys cinquanta. Després va venir l'incipient "pop hispano" i Solà també hi va participar com a compositor. Però Solà, durant gairebé tres dècades, va excel·lir com a compositor de bandes sonores: des de Un vaso de whisky (Julio Coll, 1958) fins a Crónica sentimental en rojo (Francisco Rovira Beleta, 1986). A la pàgina web www.mundobso.com es recull tota la seva filmografia, salpebrada amb comentaris sobre l'argument dels films que no tenen desperdici. Sobre Un vaso de whisky llegim: "un gigoló abandona a una chica por no considerarla adecuada a sus gustos, y el novio de ésta le busca para vengarse". Els comentaris sobre la música són en un registre semblant: "partitura jazzística en la que el compositor incorporó un silbido en una errática balada para remarcar el carácter cínico y solitario del protagonista". El mateix Solà va publicar un llibret en què explica anècdotes d'aquella època i l'acompanya amb un CD amb fragments de músiques que va escriure per a pel·lícules.
Però avui hem de parlar de Solà perquè ha editat un disc compacte amb algunes de les seves sardanes i obres per a cobla. Per a aquesta formació Solà ha escrit almenys una cinquantena de sardanes, no totes amb un interès artísitc remarcable. Entre les més destacades hi ha Efemèride o Les campanes de Sant Mori (ambdues enregistrades en el present CD) i entre les més desafortunades hi ha la sèrie d'adaptacions de clàssics passats a tot-som-pops: Schuberiana, Mozartiana, Offenbachiana, etc. En l'enregistrament realitzat per la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona hi ha algunes de les obres per a cobla de Solà, estructurades en tres i quatre temps. L'aportació de Solà en el món de la cobla no és tan important com en el terreny de l'audiovisual. No per això deixa de ser interessant observar com un compositor versàtil (bandes sonores, música lleugera, jazz, etc.) s'apropa a la cobla.