Quinze biografies en una

La col·lecció Mos, editada pel Grup d’Informadors Sardanistes de Catalunya (GISC), va iniciar-se el 1997 amb la publicació del llibre “Històries de les sardanes (I)”, de Robert Roqué. Cinc anys després, la col·lecció ja ha publicat dotze títols, l’últim dels quals és “Lluís Albert, un home apassionat”, de Joan Domènech i Moner. Biografiar la trajectòria del polifacètic Lluís Albert no és una empresa fàcil. Albert és músic: multiinstrumentista i compositor de sardanes, cançons i obres de cambra i simfòniques. Albert és dansaire: d’esbart i de sardanes, ballades sempre a l’estil genuí [que és amb els braços alçats també en els curts, com va defensar en el llibre “Contra la falsa sardana”]. Albert és escriptor: de lletres de cançó i d’articles d’investigació publicats arreu. Albert és pedagog, musicòleg, investigador, arxiver... “Sempre he procurat actuar de manera que pogués ser recordat com a artista, però, sobretot com a persona”, puntualitza el biografiat. Joan Domènech, que ja ha publicat altres biografies (com la del seu oncle, el compositor Domènec Moner, i la del pintor Joan Llaverias) ha necessitat més de dues-centes pàgines, organitzades en quinze capítols, per repassar la vida de Lluís Albert. Sort n’ha tingut que el biografiat, com el mateix Domènech explica: “és un pulcre guardador dels seus papers (...). Té acuradament aplegats en una mena de volums els retalls de diari que parlen d’ell, els seus articles, la informació gràfica, els programes, les solfes, etc.” Si no fos així, segurament hagués estat impossible resseguir la trajectòria d’un home del qual es podrien fer fins a quinze biografies diferents, una per a cada tema que ha tocat. El llibre inclou un repàs als avantpassats il·lustres, com la tieta i padrina Caterina Albert (coneguda literàriament amb el pseudònim de Víctor Català) o l’avi patern, el polític i filantrop Lluís Albert i Paradeda. També destaquen les referències a estudis i treballs publicats anteriorment sobre Lluís Albert. Entre els judicis que cita Domènech m’agrada especialment aquest, escrit per Joan Guillamet: “A mi em fa l’efecte que en Lluís Albert és un exemplar d’allò que en diuen un empordanès foll, entenent aquest adjectiu amb una connotació positiva que comporta un significat, sobretot, d’arrauxament en l’amor per la terra”. Completa la biografia un apèndix molt extens, en què destaquen el catàleg d’obres musicals i la relació d’interpretacions i enregistraments que se n’han fet, la llista d’articles publicats per Lluís Albert i la transcripció d’algunes de les seves conferències. Seria molt interessant que els lectors poguéssim llegir una tria d’aquests articles i conferències de Lluís Albert. Segur que la colÝlecció Mos estaria disposada a publicar-los. Fins i tot el mateix Albert (que, tot i tenir setanta-vuit anys, està en plena forma) es podria encarregar de seleccionar-los. Aquí queda la proposta. Mentrestant: “Lluís Albert, un home apassionat”, de Joan Domènech i Moner, per conèixer la vida i obra d’aquest “empordanès foll”.