Dotze més de Jordi Molina

“La primavera de 1994 sortia al carrer el meu primer disc de sardanes. Han passat ja set anys, i encara que la meva vida professional hagi donat un tomb important, el que no ha canviat gens és la il·lusió i les ganes de seguir dins d’aquest món apassionant de la composició”. Són paraules de Jordi Molina, extretes de la carpeta del seu darrer disc de sardanes. El compositor fa referència a “Primeres sardanes”, l’enregistrament amb dotze sardanes seves gravat per la cobla de la qual era aleshores el solista de tenora, Els Montgrins. Ara, “Jordi Molina, volum 2” completa el catàleg de composicions sardanístiques d’aquest autor. Les interpreta la cobla Marinada, i Molina no n’és el tenora solista, sinó el director. Efectivament, en aquests darrers set anys, sobretot l’últim lustre, la trajectòria professional de Jordi Molina ha canviat molt. I això s’endevina en la seva música. El 1996 va deixar “el primer faristol” d’Els Montgrins per anar a l’orquestra Maravella a fer una feina ben diferent, concentrada en el ball d’envelat. Però el més sorprenent és que des de fa un parell de temporades Molina va per lliure. És a dir, que no forma part estable de cap formació. És el primer tenorista free lance de la història de la cobla. Professionalment, a més de les actuacions amb la tenora, es dedica a dirigir (la cobla Marinada, per exemple), donar classes i a escriure música. Tot això, deia, s’endevina en la seva música, que es torna més clara, més segura. L’ofici de compositor, a base d’encàrrecs i d’imperatius de darrera hora, es consolida. Però les seves sardanes segueixen tenint aquell toc “Molina” que les fa característiques: l’harmonia sostinguda pel metall amb figures rítmiques sincopades, els llargs cants de tenora, els “tuttis” gradiloqüents... El Molina compositor és segurament l’equivalent modern d’un Josep Saderra, que també era un instrumentista virtuós (de fiscorn) o de Vicenç Bou, que era considerat un semidéu pels sardanistes. Molina, com ells, és un compositor de peces populars, que el públic no es cansa d’escoltar ni de ballar. Però Jordi Molina, a més de sardanes, escriu altres músiques per a cobla. No li coneixem cap peça concertística, tipus suite o glossa. Però sí que hem sentit les seves obres de caràcter espectacular, com la “Cantata del Mil·leni” o el tema “Aniversari”, per a cent cinquanta tenores. De fet, aquestes i altres provatures musicals de Jordi Molina estan recollides en un disc compacte que està a punt d’editar-se. Mentrestant, escoltem les tretze darreres sardanes de “Jordi Molina, volum 2”, on sobresurt l’arxiconeguda “Sardanes a l’Havana”, estrenada a Cuba el 1997.