No és crítica ni opinió, són fets

Fent referència a l'article que vaig publicar al número 18 de "L'Obra", al 19 vàrem rebre un escrit del sabadellenc Jordi Saura que, com es diu vulgarment, em posava a "caldo", amb tot el dret que li donen tant la Constitució com l'Estatut, no faltaria més, sempre i quan no es malmeti l'honorabilitat de la persona a la qual es dirigeix -que no és pas el cas. Malgrat tot, tinc la impressió que o no va llegir correctament l'article o no vaig saber expressar-me prou bé perquè diu que he escrit coses que en cap moment vaig posar en "negre sobre blanc". El que manifesto en l'article referenciat no és pas la meva opinió, són fets puntuals que han ocorregut; no deuria creure pas que la referència al May Flower me la vaig inventar? Tanmateix alhora recollia manifestacions que persones autoritzades havien dit. D'altra banda existeix un clamor entre el poble que afirma que la cosa no funciona bé en relació a aquest flux immigratori i quan el riu sona... Recentment, al programa El Matí de Catalunya Ràdio, l'Antoni Bassas va fer una connexió amb la mòbil situada al barri de la Ribera, a redós de Santa Maria del Mar (on, per cert, el rector és Mn. Albert Tauler, sabadellenc i compositor de sardanes). No massa lluny de la basílica, en un centre d'atenció a malalts de sida, hi treballa la religiosa M. Victòria Molins, teresiana i amiga meva. Es parlava sobre el ple celebrat a l'ajuntament barceloní sobre la inseguretat i la brutícia que embolcalla la Ciutat Comtal. L'entrevistadora preguntava la quiosquera del barri, Laura per més senyals: ...Tu que deus d'estar tot el dia al carrer, quina opinió en tens, d'aquest tema? Només constato el que ella contestà: ...Embrutem tots, però especialment els de fora, ja que en alguns pisos de la zona de 35 o 40 metres hi viuen 25 o 30 immigrants que lògicament fan vida al carrer, xerrant, menjant-hi i fent-hi les necessitats fisiològiques pertinents... Segueixo constatant opinions d'altres. A cartes al director de La Vanguardia, amb data de 20 d'agost de 2005, Joan C. Esgueva escrivia titulant la carta Desde el infierno del Gòtic: ...Esto no lo he leído, lo he visto desde mi ventana. Como el espectáculo diario de ver a los bongo-perros colocadísimos, vomitando, algunos incluso cagándose en la calle... Fa llavors unes quantes propostes al consistori i en una diu: ...Más vigilancia policial. Detención inmediata de todos los distribuidores de droga... (la Policía ya sabe dónde están los centros; por cierto, la inmensa mayoría son magrebíes..., no puede ser que no los detengan, que no los repatríen)... Al mateix exemplar, Jordi Borja escrivia en una columna de les pàgines salmó amb el títol d'Efectos perversos on diu: ....Rodeados de turistas, entre ellos grupos de exhibicionistas de la violencia. El visitante episódico de una ciudad es depredador, usa compulsivamente la ciudad como un bocadillo envuelto en papel, tira los restos y se va... Seguim a les salmó, ara és Xavier Ricou, des de Fonolleres, amb un titular que diu: Detenido el gerente de un club de la Segarra por prostituir a una menor. Segueix després de donar alguns detalls tot escrivint: ...El 91% de las prostitutas identificadas por los Mossos son extranjeras... Aquest percentatge és superior al 80% que jo esmentava a l'article de "L'Obra" número 18 sobre delictes. A l'última plana del mateix diari, Víctor M. Amela entrevistava Nelsa Curbelo, que viu a Guayaquil (Ecuador) i és experta en bandes juvenils. Recordem el dissortat fet ocorregut al barceloní Institut Sant Josep de Calasanç, del carrer de Sant Quintí, amb l'assassinat d'un dels deixebles a mans dels components d'una d'aquestes bandes importades dels països llatins americans, com són el ñetas i els kings: ...¿Podrá contarme alguno de sus logros?: He logrado ya que en nuestras reuniones no hayan armas. Si entra alguien con un arma, lo hago salir. Y han aceptado esta norma. ¿Qué tipo de armas usan?: Armas de fuego de todo tipo. Allí es muy fácil conseguirlas. ¡Que suerte tenéis que aquí sea tan difícil! Pero lo mejor es que todo lo que avancemos allí luego se trasladará... Podria continuar però no ho crec necessari. En tot cas afegiré una anècdota personal. Anava a agafar el metro a l'estació de Just Oliveras, a l'Hospitalet, i se m'aproparen un parell de xicots del Magrib que em van dir: Dame un cigarro. Lo siento no fumo, fou la meva resposta. Mentre treuen una cigarreta segueixen: Dame fuego. Al no fumar, no llevo, vaig contestar. Llavors van intentar establir conversació i en un moment del seu diàleg diuen: ...España es una mierda, Marruecos sí que es guay... Buscaven brega i si hagués dit el que pensava, que més o menys podria haver estat: Si tan bé estàveu, per què heu vingut? Qui sap com podia haver acabat. Quan jo era molt jove els pobles dels Pirineus sempre tenien el portal obert, només el tancaven quan corria la notícia que a la vila hi havien arribat gitanos perquè, segons deien, quan aquests hi eren les gallines més que córrer, volaven. Ja sé que algú farà el comentari que això és discriminatori però és un fet constatat que succeïa a la vila de Gósol, als anys quarantes del passat segle. Ara, generalment el tenen tancat, el portal. També es pot afegir que hi ha gitanos, gitanos i gitanos. S'entén, oi? De la mateixa manera que hi ha magribís, magribís i magribís. Amic Saura, com pots veure en el recull que he fet n'hi ha per a tothom, malgrat que no he volgut parlar dels fets ocorreguts al barri de Gràcia, que és el meu, per la Festa Major, ni dels succeïts a Sants. Tampoc dels fets protagonitzats per joves francesos a un club d'altern de la general II, prop de la frontera, quan s'enfrontaren als Mossos, acabant més d'una dotzena d'ells entre reixes i amb càrrecs. Ho vénen a fer aquí perquè són conscients de com actuen els gendarmes o la guàrdia republicana del país veí. Jo n'he estat testimoni en més d'una ocasió, especialment al maig del 68. En tot l'esmentat, com pots comprovar, l'únic que he fet és recollir, donar fe i constatar què ha succeït. Són fets i notícies, potser la forma de contar-ho pot induir a pensar que és la meva opinió. Res més lluny de la realitat. Certament no tots els nouvinguts són així, de cap manera! Ni tots els catalans són angelets de Déu, perquè també hi ha catalans, catalans i catalans. De tots els nouvinguts, la majoria fins hi tot treballen guanyant-se la vida honorablement, com és el cas de l'Estuardo, un peruà que va fugir de les grapes del tirà Fujimori i que és el padrí de l'Anna, la meva néta més petita. Aquest sí que ha estat ben acollit i com ell, molts d'altres, i s'ha integrat perquè la seva cultura no és molt diferent de la nostra, com d'altres que també conec. Una dada sobre les xifres d'immigració diuen que, del total de legalitzats residents a Espanya, el 25% viuen a Catalunya. Curiosament a la teva lletra, Jordi, parles dels espanyols que la postguerra va empènyer a emigrar. Suposo et refereixes als 600.000 que als anys seixanta van anar a treballar a Alemanya. No ho tenien pas tan fàcil com aquests que ens arriben. Algun dels meus amics hi van anar i cal ressaltar un fet concret: si es passaven de la ratlla, els facturaven ràpidament. Però he viscut encara més de prop la vivència dels catalans que fugiren el 1939 per salvar la pell, entre ells, un oncle meu que havia estat un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, a vila Martina de Prats de Molló. En aquesta situació, va recórrer pràcticament França, fent de miner al Sarre, de pagès a Fontpedrouse i de drapaire per arreu -qui sap on!-, amb la particularitat que alhora que treballava del que fos havia de sortejar la Gestapo que el perseguia. Aquests sí que s'integraven. El seu fill es casà amb una noia francesa, els néts i besnéts viuen tots al Rosselló i les seves despulles i les de la seva muller reposen al cementiri nord de Perpinyà. Molts dels nouvinguts tenen cultures molt diferenciades de la nostra i això dificulta molt la convivència, com ho demostra un fet que vaig escoltar a TV3 fa alguns anys: dues senyoretes d'una escola de fora Barcelona parlaven dels nens del Marroc... De com les seves costums eren diferents, de com aquell any per Nadal no farien pessebre i tampoc celebrarien la festa dels reis mags... Podria arribar a entendre la primera raó... Però suprimir els Reis, la gran nit d'il·lusió dels infants catalans, això no ho entenc ni per activa ni per passiva. Aquesta postura vol dir, clar i català, que els drets dels de fora, que en tenen, han de prevaler sobre els de casa i llurs tradicions substituir les nostres. I per això sí que no hi passo. Tens idea del tant per cent que representen respecte a la totalitat de persones que estan inscrites al cens de Lloret de Mar, a setembre de 2005, segons les pròpies paraules del batlle lloretenc, traumatòleg per més senyes? Doncs el 33 % -això sense comptar aquelles persones que no hi figuren però que hi resideixen, que ningú sap quants són. Vol dir que de cada 3 persones que viuen a Lloret, una és de fora. Molt superior al 15 % que l'any 1619 va motivar la decisió d'endegar la inquisició estatal, acusant i penjant tothom que consideraven bruixes o bruixots i que generalment eren d'origen francès o simpatitzants d'ells, en un temps en què s'intuïa una guerra amb el país veí. Cinc dones terrassenques foren penjades de la forca a Pedra Blanca: Eulàlia Totxa, Joana Sabina, Guillema Font Miramunda, la Margarida, i Miquela Casanovas l'Esclopera. Aquest és un fet històric que figura als arxius sobre la Història de Terrassa. Faig l'aclariment, no sigui que algú interpreti que demano que els pengin a tots! Saps, per casualitat, com va començar el mullader d'enfrontaments entre la gent local i els recol·lectors magribís de fruita i verdura a la vila d'Egido, que en aquells moments fou considerada la població més xenòfoba d'Andalusia? Suposo que no ho coneixes, ja que els mitjans van creure que no era políticament correcte fer-ne esment en aquells moments d'exaltació. El fet és que van violar la filla d'un dels pagesos que donaven feina als centenars de marroquins que fornien la vila. Vaig llegir a l'Avui de 23 de setembre un article d'Isabel-Clara Simó, que ella titula Inn, del qual no puc resistir d'extreure'n un esment: ...Aquests que parlen en nom dels ciutadans, que ens escridassen (?) sobre els drets dels que vénen de fora, que passen la vida comptant castellanoparlants i catalanoparlants, hauran de passar per l'única prova que la democràcia formal encara ens atorga: que els comptin. La migradesa els sorprendrà: els senyorets que parlen en nom dels immigrants no en saben ni un borrall... Quan un porta quaranta anys fent de periodista, compartint aquesta activitat amb la docència i la direcció comercial d'una empresa d'assegurances, vulguis o no, te n'assabentes de moltes coses que passen, han passat o passaran, malgrat en moltes -massa- ocasions a la gent del carrer la porten ben venuda. O, si no és així, la compren amb subvencions; només d'aquesta faiçó un pot entendre la qüestió del Prestige.

Text Jordi Puerto i Parramon. Periodista i escriptor