Reflexions d'un sardanista per a L'Obra

No fa massa vaig anar a la plaça del Rei, de Barcelona, en motiu de la programació musical de primavera que, com cada any, organitza l'Associació de Danses de la Plaça del Rei. Per si algú no coneix aquest moviment cultural els diré que durant el segon trimestre de l'any s'organitzen sessions de ball tradicional a càrrec de grups de música especialitzats en el tema i que interpreten danses de grup i ball de parella com poden ser "schottis", cercles, jotes, valsos, polques, sardanes curtes i, en algunes ocasions, sardanes llargues reduïdes a cinc tirades. I tot això en un ambient distès i obert a tothom sense cap mena de rebuig als no iniciats.
Aquest moviment musical de joves i no tant joves s'inicià ara fa uns 20 anys i s'ha estès arreu de la geografia de parla catalana, des de diversos llocs de Catalunya fins al País Valencià, Andorra o Ceret per anomenar-ne alguns. S'imparteixen cursos de dansa de casa i d'arreu, es fan també cursos per a músics, trobades, etc. Com segurament ens adonarem és un moviment força important en tant que segurament força desconegut pel col·lectiu sardanista.
Si us sóc sincer cada vegada que he anat a una festa d'aquestes he sentit una mica d'enveja, enveja sana si voleu, ja que m'agrada l'ambient que s'hi respira, que jo interpreto com una voluntat de compartir i al mateix temps de ser. I també, i no me'n amago, una certa enveja perquè aquest moviment acull molta gent que bé voldríem per a la sardana. Fins i tot, malgrat córrer el risc de ser reiteratiu, sento una mica d'enveja per l'espontaneïtat de les seves manifestacions que es tradueixen en crítiques a allò que suposa un obstacle intencionat vers les manifestacions amb regust català - i que porten a qüestionar-se especialment algunes actuacions del recentment clausurat Fòrum.
Precisament en parlava amb uns amics, tot prenen cafè en el recinte de l'aplec de Sitges. Qüestionàvem les minses actuacions de cultura popular dins del Fòrum; comentàvem, a més, que aquest esdeveniment ha tingut més d'especulació immobiliària que de trobada intercultural i dèiem que s'ha parlat molt de tot i de tots però sense esmentar els governs o polítics que fomenten les guerres, entre altres injustícies.
Sembla, a més, que el Fòrum ha estat i és força elitista, si tenim present l'import de l'entrada al recinte, sumat a l'elevat preu d'algunes conferències o bé el preu dels restaurants. Si fem una mica de números ens adonem que tot això no ha estat a l'abast d'una família treballadora. Sembla, però, que l'organització d'aquest esdeveniment, en un acte de "reconeixement" - i pressionat per l'opinió pública- va resoldre que aquesta capa social que no tenia prou diners per gaudir de les excel·lències que oferia el Fòrum, pogués passejar pel recinte amb un entrepà i una beguda sota el braç; això sí, sense carmanyola i/o "fiambrera", a instàncies de l'organització - cosa que ens cal agrair.

Anem, però, al tema cultura popular que és el que m'interessa. Segons "El Periódico de Catalunya", els símbols més emblemàtics de la cultura popular catalana tenien, també, la seva cita en el Fòrum (sense pressió de ningú, és clar! ): els gegants, trabucaires, corals, sardanes i castellers, entre altres. Segons afirma aquest diari, la presència de la cultura catalana no ha estat anecdòtica... Penso, però, que potser no ha estat anecdòtica, aquesta presència, però em temo que sí ha estat força testimonial, en essència.
Posem per cas els castellers: van pujar torres o turons sense pinya que, com hom sap, és el que es fa a plaça... També s'han programat els espectacles "Trencats i seguits" i "Camí d'Apira" - aquest últim, un passeig musical per les terres del mediterrani, interpretat per la cobla La Principal del Llobregat. S'han mostrat diverses evolucions coreogràfiques a càrrec de dansaires de colla que, sota la direcció de Ramon Àvila, finalitzaren formant unes mans - símbol del Fòrum i s'organitzà fins i tot una ballada de sardanes... Ara bé, tot això fet en 3 hores, de les 11 del matí fins a les 2 de la tarda, temps, al meu entendre, força reduït, tret que les actuacions es produïssin en diferents llocs i a la mateixa hora. Competència deslleial, potser? Acabo amb un "desig innocent": espero que la cultura catalana hagi sortit enfortida del Fòrum -cosa que dubto, però... qui sap!