Marcel Miquel. Tres suggeriments
1 - SINÈRGIES.
Casualitats a la vida: no fa pas gaire, sortia del Palau Dalmases d’una reunió del Consell Directiu de l’OBP en la qual acabàvem de discutir sobre certs preparatius del Dia de la Sardana. Doncs bé, passant just davant del Born em vaig quedar absolutament parat davant dels vidres d’un aparador d’una botiga que duia escrit, amb allò que s’anomenava el “blanco de España” i en grans caràcters: “Oferta. Dia de la sardana”. Després de fregar-me els ulls, vaig rellegir la pintada i llavors vaig adonar-me que l’inconscient m’havia jugat una mala passada, i on havia llegit massa ràpid “Dia de la sardana” el que en realitat hi havia escrit en aquella peixateria -un dels darrers reductes d’aquella efervescent activitat comercial que hi havia hagut a les rodalies de l’antic mercat- era “Oferta. Dia de la sardina”. No era doncs que s’haguessin sumat d’avançada a la celebració sardanista que tot just enllestíem sinó que només es tractva d’una més de les ofertes periòdiques que deu realitzar la peixateria en qüestió.
És només una anècdota intrascendent ( i rigorosament certa ), però després he pensat que ajuntar el dia de la sardana i el dia de la sardina potser no seria tan mala idea. Ja fa un temps que es recomana que les audicions de sardanes no siguin un espectacle endogàmic sinó que integrin o s’integrin en altres manifestacions de cultura popular. I jo em pregunto: per què no també de cultura gastronòmica? Això del dinar ja se sol fer en aplecs, però segurament combinar una audició amb una bona sardinada no estaria gens malament, i podria atraure un altre tipus de públic a les ballades. Ara bé, compte amb la selecció de les sardanes, no fos cas que aquests, per comptes d’exclamar “quina llauna de sardines!” ens poguessin retreure: “quina llauna de sardanes!”.


2 - PER A EMPRENEDORS.
No sé ben bé si és una idea genial a patentar o un invent digne del professor Franz de Copenhague del TBO. Jo ho deixo anar i a veure si algú encara hi fa la primera pela. Hi ha gent molt interessada a saber el nom i l’autor de les sardanes que interpreta la cobla. En els programes dels aplecs ja sol constar la relació de sardanes, però no pas en les ballades, i no és estrany de veure tot de gent estirant el coll i perdent la vista darrera de la partitura dels músics intentant esbrinar el que hi ha escrit. En alguns llocs han optat per la solució matussera d’apuntar en una pissarra el nom de les sardanes i autors. ¿No es podria utilitzar una pantalla electrònica de les que s’instal·len en locals comercials, on es podria reflectir el títol, l’autor, la cobla executant, l’hora, la temperatura, la humitat relativa de l’aire… i el número premiat a la rifa? Si la demanda fos massiva, es podria negociar amb el fabricant un model exclusiu per a les agrupacions sardanistes i ajuntaments, que fos fàcilment programable abans de cada actuació. La idea està llençada. Algú disposat a recollir-la i portar-la a la pràctica?


3 - L’OBLIGADA QUE MANCA
L’últim suggeriment d’avui és un prec. És indiscutible que l’instrument més valorat de la nostra cobla és la tenora, de la qual ha esdevingut tot un símbol. Després vindrien, en una escala d’afectivitat com a instruments nostrats, el tible i el flabiol, que estan situats precisament a la primera línia de la cobla. Els instruments de metall, que no s’identifiquen exclusivament amb la cobla, també tenen certa consideració i ,en algunes sardanes, els seus executants tenen l’oportunitat de demostrar les seves capacitats tècniques. Fins i tot existeixen, encara que escadusseres, les sardanes obligades de contrabaix. Ens queda, però, un instrument marginat: el tamborí. Molts autors no es dignen ni tan sols a escriure’n les línies de ritme a les partitures de sardanes. Crec que hem de reivindicar aquest germà petit dels nostres instruments. L’amic Jaume Serra ja fa temps que burxa, de moment sense èxit, perquè algun flabiolaire compongui la primera sardana obligada de tamborí de la història. Malgrat que ara ja ha rebaixat les pretensions i es conformaria amb una sardana de lluïment per a aquest instrument, aquesta sardana continua sense veure la llum. Espero que algun compositor accepti el repte i poguem celebrar-ne aviat l’estrena, a la qual prometo assistir.