Un projecte de:

Montserrat Garrich glossa Aureli Capmany a "L'obra d'Aureli Capmany. La mirada a Tarragona"

L'estudiosa de cultura popular Montserrat Garrich, reconeguda pels seus treballs vinculats a l'àmbit de la dansa tradicional, acaba de publicar el llibre "L'obra d'Aureli Capmany. La Mirada a Tarragona", editat per El Mèdol (Col·lecció Els Titans). Aquest treball, que compta amb la col·laboració de Rosalia Conesa i pròleg de Josep Fornés, vol contribuir, en paraules de l'autora, a "rescatar la memòria d'un personatge important en el sorgiment, l'ideari i el desenvolupament de nombroses iniciatives i associacions de Catalunya a les quals va estar molt lligat: entitats corals, esbarts dansaires, centres excursionistes, publicacions infantils i entitats culturals de tota mena". Segons apunta Garrich a la justificació que encapçala el llibre, la base d'aquest estudi és el seu repertori bibliogràfic. D'aquí l'estructuració del llibre en les parts següents: Aureli Capmany: una pinzellada; Capmany i Tarragona; L'obra d'una vida (introducció i recull bibliogràfic); Apèndix. Entre la vida i l'obra; Índex de títols; Índex de publicacions periòdiques; Índex de matèries; Índex d'autors i obres anònimes; Fonts orals i documentals, a més de les notes pròpies d'un treball d'aquestes característiques i la pertinent bibliografia. Amb tot, el llibre neix a iniciativa de l'Esbart Català de Dansaires, del qual Garrich n'és membre destacada, així com de la voluntat explícita d'homenatjar la figura d'Aureli Capmany. L'edició ha comptat amb l'ajut de l'ajuntament de Tarragona. N O T Í C I E S Noves iniciatives de la Contemporània La cobla Contemporània de Sabadell acaba de treure al mercat un nou treball discogràfic juntament amb l'Agrupació Cultural Aigüestoses: Sardanes de Sant Andreu de la Barca. El projecte s'emmarca en la celebració del desè aniversari d'aquesta agrupació, destinada a la difusió i promoció de la cultura catalana. Amb aquest disc, l'entitat vol homenatjar "a totes aquelles persones que, al llarg dels anys, han esmerçat part del seu temps i esforç en l'ensenyament de ballar sardanes al poble", afirmen els seus responsables. Pel que fa a l'aportació de la Contemporània, destaca l'enregistrament (juliol/ setembre passats, als estudis d'Albert Moraleda), de catorze sardanes dels autors següents: Joan Bosch, Daniel Gasulla, Ramon Iglesias, Àlvar Lafuente, Artur Rimbau, Agustí Serratacó -director de la Contemporània i responsable musical d'aquest enregistrament-, Jaume Vilà i Ramon Vilà. L'estrena del disc va tenir lloc el passat mes de novembre, en el marc d'un concert celebrat al Casino de Sant Andreu. N O T Í C I E S Corrandes de vint, en el 20è aniversari de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires Amb motiu del 20è aniversari de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, Ricard Jové i Hortoneda ha escrit el llibre "Corrandes de Vint", editat per l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i La Caixa. Aquest recull, que inclou un repàs a les dues dècades d'història de l'Agrupament, s'acompanya de l'edició d'un disc compacte que inclou dotze títols fins ara no enregistrats. L'àlbum presenta, en paraules del president de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, Andreu Garcia, un seguit de danses, en certa mesura inèdites, que contenen "el valor afegit d'unes instrumentacions signades per músics de solvència, ben coneguts i reconeguts en el món dels esbarts. Entenem que en els vint anys que celebrem no hi podia faltar, en aquestes corrandes de vint, l'acompanyament musical, en aquest cas, a càrrec d'una cobla força acostumada a treballar també amb els esbarts: la cobla Ciutat de Terrassa". La formació vallesana ha estat dirigida per Jordi Núñez. Pel que fa al llibre, del mateix títol que el CD (+20. Corrandes de vint), esdevé una completa memòria dels primers vint anys de la institució i enumera algunes de les participacions destacades de l'entitat a efemèrides de la rellevància d'Expocultura, la Fira d'Espectacles d'Arrel Popular i Tradicional de Manresa o la Festcat, entre altres.

[Més notícies]

Propostes per al mes de febrer

2 La Candelera
Festa Major a l'Ametlla de Mar amb processó de candeles
i ofrena floral.

Festa Major a Castelló d'Empúries. Festa Major d'hivern
del municipi. Les activitats més populars giren al voltant
de les celebracions religioses, que es concentren a la catedral
gòtica de Santa Maria de la Candelera, que compta
amb les tradicionals candeles, uns ciris llargs i prims
que s'encenen a l'interior de la basílica.
Fira de la Candelera (Molins de Rei i Pobla de Claramunt).

3 Festes de Sant Blai
Barcelona. A la Parròquia de Sant Jaume (carrer Ferran)
es fa la benedicció dels panets de Sant Blai (coneguts
popularment com a pets de monja) que la creença popular
considera que van bé pel mal de coll.
Botarell (Baix Camp). Benedicció dels típics "blaiets" i
els fruits que, guardats i menjats el 25 de març, festa de
la Mare de Déu, protegeixen del mal de gola.
Campos (Mallorca). Festa que consisteix en una missa
solemne a l'oratori i tradicional ungida del coll dels fidels
amb oli beneït, que ens protegeix del mal de coll.
El coc de Sant Blai a Falset (Priorat). Celebració gastronòmica
que té com a protagonista al coc, una coca de
recapte de grans dimensions (pot arribar als 20 metres
de llargada).
Festes Majors a La Fatarella (Terra Alta), Bot (Terra Alta),
Cabacés (Priorat) i Montaverner (Vall d'Albaida)

5 Festes de Santa Àgueda. Diferents poblacions.
Festivitat dedicada a la patrona de les dones. La festa,
que sembla ser una romanalla de les festes Matronals romanes,
té per principal característica la inversió dels papers
socials entre homes i dones.

12 Festes de Santa Eulàlia. Festes Majors a les Roquetes
(Garraf) i Barcelona.

Del 15 al 24 Festes de la Llum. Manresa (Bages).
Un dels esdeveniments més importants de l'any a la ciutat
de Manresa, que recorda amb actes molt diversos un
miracle que, a mitjans del segle XIV, va salvar la població
dels efectes devastadors de la sequera.
Tercer cap de setmana de febrer Festa dels gelaters.
Xixona (Alacantí). Els fabricants dels cèlebres turrons
i gelats de Xixona tornen a la seva vila natal per celebrar,
a imatge i semblança de les festes de Moros i
Cristians d'agost, una gran festa popular que els relliga
de nou amb els seus orígens.

23 Dijous Gras o Llarder. Festa gastronòmica que es
celebra el dijous anterior a l'inici del carnaval.

26 Diumenge de Carnaval. Les festes de Carnaval o
Carnestoltes es celebren de Dijous Gras a Dimecres de
Cendra i caracteritzen per se un moment de transgressions
desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments
festius, per les desfilades de comparses i rues plenes
de gent disfressada, per les mascarades i per
tot tipus d'altres inversions dels papers socials. Uns dies
plens d'excessos carnals i gastronòmics previs a l'arribada
de la meditació i els dejunis que imposa la Quaresma.

 
[Més propostes]