Nous reptes Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa 2003

“Volem convertir Manresa en la fira de referència del Mediterrani i el Sud d’Europa”

Una vuitantena de companyies i grups. 96 espectacles, 125 actuacions a 18 espais diferents. Manresa acollirà els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de novembre la sisena edició de la Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa, organitzada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC).
L’Obra s’acosta a la realitat de la Fira de Manresa parlant amb els seus màxims responsables: Joan Vidal, director i president del CPCPTC, i Jordi Bertran, director artístic de la mostra.

Sorprès pel creixement de la Fira? Alguns apuntaven, ara fa sis anys, que la Fira de Manresa era un projecte tímid...
De tímida, la Fira, no n’ha estat mai. El que passa és que la primera edició va estar poc difosa públicament. Malgrat això, va ser un any extraordinari i ens va visitar moltíssima gent. Tímida, no; la Fira de Manresa va néixer amb un projecte molt ben definit i les idees molt concretes, molt clares; idees que continuen sent perfectament vigents. Parlo de l’accés a la professionalitat per als qui comencen a elaborar projectes de música, teatre, dansa, animació infantil, etc., que es basen en elements de la cultura popular i tradicional. Són creadors que utilitzen formats moderns i treballen per arribar al gran públic. Ja inicialment vam creure que no podíem estar absents dels circuits professionals de programació i que havíem de crear una plataforma que possibilités que tot aquest moviment reactivat aquests darrers anys a l’entorn de l’impuls de recuperació de les identitats pròpies accedís a la professionalització. El que sí hem après en aquests cinc anys de Fira és que l’increment constant de tot -del nombre de grups que volen venir a la fira, de la qualitat dels espectacles, dels programadors, dels visitants-, aquest increment, deia, progressiu i geomètric, ens obliga a ser molt rigorosos en la tria. Això juga a favor dels grups que presentem i, per tant, a favor de la pròpia consolidació de la mostra, on s’inclouen cada vegada propostes de més nivell. Crec interessant també destacar el creixent interès de gent que fa espectacles similars als nostres però des de sensibilitats i identitats diferents, tot i que sovint, properes. Parlo d’aquest eix mediterrani, fonamentalment, del sud d’Europa, que ha incrementat la seva presència a la Fira.

El creixement de la Fira ha estat constant. A què ho atribueix?
El nostre projecte és un projecte ben pensat, sòlid i consistent. Aquesta serà la sisena edició i ens sentim satisfets del nostre propi creixement, si bé és cert que ha estat molt ràpid, més del que hauríem previst inicialment. Amb tot, no crec que aquest sigui un festival consolidat sinó que senzillament ha donat passes molt importants. No podem parlar d’una Fira completament consolidada en tant que encara no hem tocat sostre. Crec que la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional ja no haurà de fer marxa enrera, això està clar, però encara no ha arribat al punt màxim degut a la pressió creixent dels països del nostre entorn que volen participar a la Fira. Per la seva especificitat, la de Manresa és una fira única a Europa; això explica l’interès que desperta en els grups de països veïns. Volem convertir Manresa en la fira de referència dels Països Mediterranis i del Sud d’Europa. Això vol dir que estudiem la possibilitat d’obrir encara més la mostra convidant no només gent de l’àrea mediterrània sinó també de l’àrea llatina.

El preocupa l’equilibri entre programadors i públic?
Els programadors van pujant i pujaran més en la mesura en què siguem capaços d’augmentar la qualitat dels espectacles i ampliar el ventall de la nostra oferta. Pateixo més pel públic, perquè el marc és el que és. Tampoc pretenem ser un festival multitudinari. Mica en mica, anem incorporant nous espais que ens permeten guanyar terreny i que, probablement, s’acabaran consolidant i oferiran noves dimensions al públic. Havíem estat reticents a portar gent lluny del centre de Manresa. Ara, podem afirmar que el Pavelló del Nou Congost és tot un èxit. També hem incorporat l’espai del propi Pavelló del Nou Congost per fer-hi espectacles de gran format. Crec que tocarà sostre el nombre d’espectadors però no el de programadors.

La Fira de Manresa apareix per cobrir un buit?
Sí, tot i que potser abans no es notava massa perquè el fenomen dels espectacles d’arrel tradicional és un tema relativament modern, comença amb l’esclat del teatre de carrer i finalment es concentra en la música, que ha estat el gran revulsiu. Calia que aquests fenòmens no quedessin reclosos, tancats, els calia un espai. Crec que hem aparegut en el moment necessari per donar sortida a aquestes iniciatives.

Un buit que queda cobert i una realitat, la de la cultura popular, canviant...
Cert. Els espectacles tradicionals, d’arrel tradicional, han de mantenir tota la seva puresa i especificitat, fins i tot, tota la seva senzillesa. Això tot i córrer el perill, a vegades, que se’ls connoti de passats de moda. Crec que els espectacles tradicionals tenen la funció de recordar la tradició dels nostres avantpassats. Aquest és el referent. Però també és necessari que hi hagi espectacles moderns que es basin en aquests referents tradicionals. Aquests espectacles moderns remeten el públic a una cultura que es manté en la seva essència. Són dos elements, tradició i modernitat, que es manifesten conjuntament i que es nodreixen l’un a l’altre.

Recordo algun debat inicial en què grups amateurs reclamaven una major presència a la Fira. Aquests debats inicials li han portat maldecaps?
No. Potser inicialment vam haver d’explicar clarament que la Fira és una plataforma que fomenta la contractació de professionals. Demano, aquí, comprensió. Posaré un exemple: companyies de dansa tradicional que es dediquin professionalment a això, només en conec una. La resta no són estrictament professionals però poden adaptar-se perfectament a les contractacions que els poden arribar. En aquest camp som més permissius. La base és que la gent que porti espectacles a la Fira pugui complir els seus contractes, els seus compromisos. No podem faltar a la professionalitat, no anem a fer un festival. L’èxit de la Fira el trobem en garantir la contractació dels grups al llarg de tot l’any. Aquest és un èxit que comença l’endemà de la mostra.
Com a responsable de la Fira, quin objectiu s’ha marcat? De públic, de nombre de programadors, de difusió...
Fonamentalment, de programadors, de qualitat artística i de penetració en els mitjans de comunicació. Progressivament, hem aconseguit una major penetració en els mitjans i hem guanyat presència en diversos espais. Això és especialment positiu per un certamen que surt dels esquemes tradicionals i establerts. Fem una fira per la festa i això ens fa específics. No ens hem limitat a cap aspecte. Aquest eclecticisme, però, a vegades és difícil d’explicar.