EDITORIAL

Nou curs. Nous objectius. Noves troballes en un context canviant; el que ens deixa el tancament d'un cicle no únicament electoral sinó deutor d'un seguit de voluntats expressades de manera oberta pel que coneixem com a societat civil. Quina és, però, aquesta societat civil? La que defineix, entre altres, el nou president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ferran Bello, en el decurs d'una extensa entrevista que ens serveix per posar sobre la taula alguns dels compromisos adquirits pel govern de la Generalitat. Entre ells, la possible creació del futur Institut Català de la Cultura Popular. Bello detalla intencions i programa a les pàgines de "L'Obra" i introdueix algun dels aspectes desenvolupats, més tard, per l'escriptora i diputada republicana Maria Mercè Roca. De literatura i del que englobem en aquest autèntic calaix de sastre que s'associa a l'apel·latiu de "política cultural" conversem amb l'autora gironina, qui es mostra especialment sincera en valorar l'actual estat de salut de la cultura catalana. Marcel Casellas i les seves dar-reres aportacions a l'àmbit coblístic i del folk, l'homenatge al mestre Lluís Lloansí, en ocasió dels seus esplèndids 90 anys de vida, i un bloc d'opinió reforçat són alguns dels temes tractats en un número que, tot i el parèntesi estiuenc, manté la mateixa voluntat d'acostar-se amb rigor i exigència a les propostes generades pels creadors catalans. Al marge de contextualitzacions, serveixi aquest número per homenatjar sentidament la trajectòria impecable de Lluís Lloansí, resseguida sense escletxes per Josep Pasqual i la cobla Ciutat de Terrassa. Parlar amb Lloansí és recuperar el tarannà respectuós i exigent que les generacions més joves associem indissolublement a mestres com el guixolenc Garreta. L'homenatge de fa només uns dies, al Palau de la Música Catalana, és la millor de les rúbriques a una vida i obra encara massa desconegudes però que sedueixen a través del respecte i la destresa d'aquell qui, amb total encert, es coneixerà a partir d'ara com "el senyor de la cobla". Per molts d'anys, mestre!