EDITORIAL

Aquest és un número especial per molts motius. Ho és perquè ens arriba en un moment, si més no contextualment, convuls, sacsejat però, si ens permeteu -i defugint tota maldat-, interessant. Políticament, clima de màxima expectació a l'espera dels resultats de les properes eleccions generals. Culturalment, fent-nos ressò de les darreres polèmiques, sobretot les que apunten a la necessitat de redefinir conceptes i obrir noves perspectives en el camp de la cultura. Cases regionals, Institut Ramon Llull... Són noms que aquests dies han aconseguit, fruit de la polèmica, captar l'atenció dels grans mitjans de comunicació. Beneïdes polèmiques! Sobretot aquelles que aconsegueixen crear debat i reflexió; aquelles que ens fan tanta falta... Especialment en l'àmbit de la cultura popular i tradicional. Però més enllà de tot això, aquest és un número especial per les propostes que us acostem: d'una banda, el bloc central destinat a mostrar-vos el bon estat de salut d'un grapat de cobles del nostre país; diagnòstic que es tradueix en la celebració de diversos aniversaris. Al marge, però, dels qui fan anys, també us fem arribar el pensament del flamant guanyador dels darrers Jocs Florals de Barcelona, l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora, qui no escatima "elogis" a la política cultural exercida pels populars a les Balears. Coneixerem també el nou projecte de l'Orfeó de Sants, a través de les explicacions del president d'una entitat d'història i trajectòria envejables. I, com sempre, reportatges i recomanacions que, tot i partir de la nostra pròpia tradició cultural, ens fan anar una mica més enllà, desgranant aquell punt d'agosarament que, de vegades, ens fa falta treure del calaix. Com ja va sent habitual, a l'espera de nous i emocionants esdeveniments, us convidem a relaxar-vos només una mica i endinsar-vos en un número ple de poesia. Com la que amaguen aquests versos: No tingueu por dels morts: temeu els vius, perquè són ells els qui projecten ombres. Pensem-hi.