Lluís Lloansí, el senyor de la cobla, compleix 90 anys

Els Amics de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols i la cobla Ciutat de Terrassa homenatgen el mestre amb una festa d'aniversari.

El dimecres 25 d'agost, Lluís Lloansí compleix 90 anys. La respectabilitat per aquesta xifra s'afegeix a la profunda estimació que li professen els qui l'han conegut, i per aquest motiu l'Agrupació Amics de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols i la cobla Ciutat de Terrassa han unificat esforços per organitzar una festa d'aniversari amb connotacions d'homenatge que tindrà lloc el darrer cap de setmana d'agost a Sant Feliu de Guíxols, la seva vila nadiua.
L'agenda d'activitats s'inicia dissabte 28 a la tarda a l'ajuntament ganxó amb la presentació d'un enregistrament que recull 12 de les seves obres més representatives, el llibret del qual conté una glossa de Joan Domènech i una lloa d'Antoni Ros Marbà. Tot seguit, la plaça del Mercat acollirà una audició de sardanes, i l'endemà a la tarda la festa es traslladarà al teatre auditori, on es durà a terme un concert que farà un recorregut musical per la seva vida a través de les seves obres i les dels compositors amb qui ha mantingut més lligams.

La música, eix d'una vida
Amb una sensibilitat per la música que li arriba a través de la família, Lluís Lloansí va començar a dedicar-s'hi des de ben jove. La música no ha estat mai la seva ocupació principal, però ha tingut una posició de predomini en la seva vida fins a convertir-se en un director i compositor de referència.
Iniciat al Centre Parroquial guixolenc i guiat més tard per Josep M. Vilà i Gandol, Lloansí va rebre una sòlida preparació acadèmica que va consolidar de manera autodidacta sentint innombrables concerts al Liceu i al Palau de la Música. Aquest fet i l'establiment d'unes estretes relacions personals amb reconeguts compositors barcelonins, van afavorir l'adquisició d'una profunda cultura musical que el van conduir fins al púlpit de cobles com la Barcelona o la Ciutat de Terrassa.
Juntament amb Domènec Moner, Josep Gravalosa, Pere Masats, Fèlix Martínez i Comín i Josep M. Bernat, Lluís Lloansí va desenvolupar una gran tasca de difusió a les audicions del Pla de la Seu de Barcelona. Aquest grup d'intel·lectuals de la cobla feia predominar el vessant més musical de la sardana, cosa que va afavorir que l'obra de diferents músics selectes evités la reclusió a les sales de concert.
En la seva joventut, Lloansí va escriure música religiosa per a conjunt de cambra i veus blanques de la qual se'n conserven 12 títols (els atzars de la guerra en van destruir la major part), i Idil·li, esbós de sardana per a piano. Un cop a Barcelona va continuar composant exclusivament per a cobla fins a configurar un catàleg de 27 sardanes i 3 obres de format lliure que li han reportat una considerable nòmina de distincions.

Impressions i intimisme poètic com a font d'inspiració
Lluís Lloansí va adoptar les primeres nocions musicals en el cor parroquial de Sant Feliu, però el seu veritable mestratge acadèmic va ser a càrrec de Josep M. Vilà i Gandol. La guerra va posar un dràstic fi a aquest mestratge i va dur Lloansí fins a Sant Joan les Fonts, on va conèixer qui més tard seria la seva esposa.
Cap al 1940 es va traslladar a Barcelona i va entrar en contacte amb el Centre Catòlic i l'Orfeó de Sants, on va exercir de pianista i va dirigir l'Orquestra de cambra Barcino. Així va conèixer el mestre Antoni Pérez Moya, de qui va rebre les primeres indicacions de la instrumentació per a cobla que van cristal·litzar l'any 1947 amb Sol de maig, la seva primera sardana. Les obres que compon en aquesta primera etapa utilitzen majoritàriament les seves impressions poètiques més íntimes com a motius inspiradors, que bateja amb títols evocadors. Algunes d'aquestes sardanes van ser estrenades per la Principal de la Bisbal a les mítiques audicions del carrer Vallespir, i d'altres per la cobla Barcelona, cosa que evidencia el reconeixement dels estaments musicals.
L'any 1960 el Foment de la Sardana de Barcelona (aleshores, Cercle Sardanista) va resoldre el Concurs Premi Barcino'59 concedint a Lluís Lloansí el Premi Ramon Serrat pel díptic de sardanes verdaguerià Flordeneu i Gentil, i a més, el públic va atorgar el Trofeu Sant Jordi a Flordeneu. Això va esperonar Lloansí, que va encetar una etapa en què les estrenes de les seves obres eren més habituals. Al 1961 va escriure la seva primera obra de format lliure, i fins l'any 1967 va escriure cinc sardanes més en què el motiu inspirador voltava els paisatges guixolencs.
L'any 1971 l'obra de Lloansí va eclosionar amb l'estrena de La darrera florida, la seva primera obra per a dues cobles. Aleshores va iniciar un període en què la presència a concursos era habitual, cosa que li va reportar la majoria de les seves distincions (Ceret-Banyoles, Lloret, les Borges Blanques, Joaquim Serra) i el reconeixement del públic. Segurament per aquest motiu a partir d'aquell moment els objectes inspiradors van ser més tangibles, tot i que l'intimisme poètic va continuar ocupant gran part de la seva obra.
En el seu conjunt, les composicions de Lluís Lloansí són especialment remarcables per la franquesa del seu missatge, la humilitat del seu caràcter i la majestuositat de la seva expressió. El seu estil destaca per ser clàssic i entenedor, amb melodies delicades carregades de lirisme i harmonitzacions sòbries i elegants en què evita volgudament qualsevol concessió de caire populista. La força de la seva inspiració, sovint corprenedora, i la senzillesa i meticulositat del seu tractament són elements constants en una obra d'audició imprescindible.

UNA FESTA D'ANIVERSARI COM A HOMENATGE
Dissabte 28 d'agost
-A les 18.00h a l'ajuntament, presentació del disc commemoratiu, que recull 12 de les seves sardanes més representatives.
-A les 19.00h a la plaça del Mercat, audició de sardanes de compositors relacionats amb Lluís Lloansí.
Diumenge 29 d'agost
-A les 19.00h al teatre auditori, concert de sardanes que oferiran un recorregut musical per la vida de Lluís Lloansí.
Presentació, Montserrat Juvanteny
Cobla Ciutat de Terrassa


Josep Pasqual