Cobla ciutat de Terrassa

25 anys d’un col·lectiu singular

Al setembre de 1976, un parell de dansaires de la colla Contrapunt van pensar que el camp de la sardana podia oferir un ventall de possibilitats més ampli del que podia oferir una colla sardanista. A més, en aquells moments el moviment sardanista vivia una certa convulsió pel que feia a la projecció de futur de les cobles. Aquestes dues circumstàncies van animar els inquiets dansaires a provar sort en el camp de la música per a cobla, i el primer que van fer va ser posar-se en contacte amb el Conservatori de Música de Terrassa. Aquest va ser només el primer dels passos que, al cap d'una colla de contactes, reunions, xerrades, recerques i col·laboracions, van acabar provocant que al cap de no gaire més de dos anys nasqués la cobla Ciutat de Terrassa.

El criteri que va originar l'aventura de la cobla responia a una inquietud més recreativa que no pas acadèmica. L'objectiu dels qui van originar l'enrenou de la creació d'una nova formació instrumental passava més per la voluntat de passar-se-la bé (com havien fet amb la colla) que no pas per l'ambició d'arribar a constituir una cobla de referència. Però quan l'invent ja va estar endegat, la inquietud gairebé proverbial dels qui en formaven part va fer créixer els horitzons, i el gust pel que feien van fer encaminar la nova formació cap a un camp on la música s'escrivia en majúscules.

En l'etapa constituent (1976/79) la direcció musical va ser a càrrec de Josep Ollé, i quan la cobla ja era una realitat, va recaure en Romà Alia. Va ser una etapa marcada per una certa inestabilitat fins que a l'any 1981 i amb Heribert Segalà al capdavant la cobla es va refundar i va iniciar un període més ferm que va acabar sent definitiu. Més endavant se'n va fer càrrec Lluís Lloansí, que amb la seva didàctica i la seva delicadesa va saber impulsar la formació sota uns criteris de musicalitat que la van consolidar en el panorama artístic. Hi va romandre fins al 1989, i el va succeir Tomàs Gil i Membrado, que se'n va fer càrrec durant 8 anys. La geniüda professionalitat del mestre i la seva popularitat van provocar una ràpida expansió geogràfica de la cobla i l'adopció d'una gran estima dels sardanistes. L'any 1998 Joan Figueras va assumir la direcció musical que va cedir a Jaume Vilà al 2000, amb el qual la cobla ha assolit un veritable reconeixement dins l'àmbit musical per a cobla. Des del 2004, la direcció artística és a càrrec de Joan Jordi Beumala, un dels compositors més apreciats pel sardanisme i amb el qual s'inicia el segon quart de segle de la cobla.

Aquest recorregut musical ha estat protagonitzat per una nòmina de més de 60 músics que han configurat les 25 plantilles de la història de la cobla, i en el seu haver hi consten actuacions arreu d'Europa i a Mèxic, creacions com el Ball d'envelat per a cobla (1984) i Impressions (2001), col·laboracions amb els esbarts més consolidats, recuperacions de balls del repertori festiu terrassenc, i el foment dels lligams amb el moviment associatiu de Terrassa. Aquesta trajectòria ha estat reconeguda públicament amb la concessió del Premi a la Promoció i a la Difusió Musical i el Premi Continuïtat, atorgats per la Generalitat de Catalunya i l'Obra de Ballet Popular els anys 1989 i 1999 respectivament.

Tot un any per celebrar-ho
Per la singularitat dels seus orígens i dels qui l'han gestionada, l'activitat La cobla Ciutat de Terrassa no se circumscriu en el marc estrictament musical, sinó que té un vessant absolutament equiparable al de qualsevol associació de Catalunya. La seva inquietud s'ha posat de manifest en diferents ocasions, però sobretot caldria remarcar l'originalitat de les activitats organitzades durant alguns dels seus aniversaris, especialment el 10è i el 20è. Actuacions d'aquesta mena han consolidat la formació com una de les més inquietes del panorama musical actual, i amb aquests precedents, el calendari del 25è aniversari calia que no passés inadvertit.
Per celebrar el seu primer quart de segle d'història, la cobla s'ha basat en alguns dels moments més especials i en els trets que l'han feta característica. D'aquesta manera han sorgit diverses propostes.

Per fer boca
L'aniversari ja es va fer públic al gener a través d'una modificació del logo habitual, que incloïa l'efemèride emmarcat per un sol naixent que transmet la idea de continuïtat. De fet, el logo actual ja té 10 anys, però manté la seva actualitat i per aquest motiu només se n'ha fet una adaptació. L'altra faceta pública que s'ha retocat de dalt a baix aprofitant l'avinentesa de l'aniversari ha estat el redisseny integral del lloc web, que ha adoptat una imatge molt més sòbria i elegant destinada a fer més accessible la informació. El nou lloc web també aprofundeix la faceta participativa del ciberespai, i per aquest motiu crea el concurs de repertori, mentre que potencia la pàgina d'enllaços per tal de fer més compacte la interrelació amb els webs de la música per a cobla i la sardana.

La festa d’aniversari
El primer acte públic d'aniversari va tenir lloc el dia 29 de febrer a Terrassa. Al matí, la cobla va organitzar una ballada doble amb la cobla Principal de Terrassa, que l'any 1979 la va apadrinar. El mateix dia a la tarda el Centre Cultural de CaixaTerrassa va acollir el concert 25 anys singulars, amb un repertori que va servir per fer un repàs de tota la seva trajectòria artística i que va comptar amb la participació de l'Esbart Santvicentí. El concert incloïa la figura del rapsode, que amb les seves poesies contextualitzava el programa.

Còmplices
El nou treball discogràfic de la cobla apareixerà previsiblement per Sant Jordi, i recollirà una selecció de les peces que han tingut alguna significació especial en la seva història. Seguint el patró de Singulars, les peces seleccionades tindran el denominador comú de la seva qualitat i de no constar entre els enregistraments més recents.

El mestre Lluís Lloansí
La consolidació definitiva de la cobla va tenir en la mà de Lluís Lloansí el seu artífex principal. La seva elegància, la seva educació, el seu refinament musical han deixat alguna petjada inesborrable en el tarannà de la cobla. Aprofitant la coincidència del 25è aniversari amb el fet que el mestre compleix 90 anys, la cobla vol afavorir el ressorgiment de la seva obra a través de diferents accions: la publicació de la sardana Ofrena, que el mestre va dedicar a la cobla en el seu 10è aniversari i que ara vol difondre en tot l'àmbit musical; l'enregistrament d'un disc de la seva obra, que reculli les seves sardanes més emblemàtiques no registrades hores d'ara; i la celebració del seu aniversari a través d'una festa d'homenatge que tindrà lloc a Sant Feliu de Guíxols els dies 28 i 29 d'agost i que la cobla organitzarà conjuntament amb l'Agrupació Sardanista de Sant Feliu de Guíxols.

Els envelats i les tradicions
Els Minyons de Terrassa també celebren enguany el seu 25è aniversari. De fet, aquesta coincidència ja ha provocat que en anteriors ocasions hagin actuat conjuntament. Enguany ho faran el dia 23 d'octubre al Vapor Ventalló de Terrassa a través de la recuperació del Ball d'envelat per a cobla, actuació que comptarà amb la col·laboració dels Ministrils de Terrassa. Val a dir que el Vapor Ventalló va ser l'escenari dels assajos de l'etapa constituent, i per altra banda, la primera aparició pública d'una formació amb el nom de Ministrils va ser amb músics de la cobla Ciutat de Terrassa, cosa per la qual ambdues formacions són alguna cosa més que germanes.

I encara més
Hores d'ara la cobla està ideant un espectacle que tindrà com a objectiu rememorar la importància que els esbarts han tingut en el desenvolupament de la formació. Per altra banda, també vol recordar la importància de la figura del mestre Tomàs Gil i Membrado, que va dirigir la formació durant 8 anys i que en complirà 90 al 2005. I com a colofó de l'aniversari, un concert a l'Auditori de Terrassa, concert que farà sonar per primera les notes d'una cobla en aquest nou equipament de la ciutat.